En asseguérem a la
terrassa d’un qualsevol bar
De mala mort, a la
voravia, ignorant els vianants
Passar. Feia molt
que no veia a aquest amic
I havíem quedat a
mitja tarda, el que suposava
Beure fins a hora
de sopar.
-I, què has estat
fent a la ciutat?-
-He anat de
llibreries.-
Estava buscant
desesperadament algun
Fonollosa
catalogat, però no vaig tenir sort,
Així que, frustrat
i per aniquilar la dissort,
Em vaig emportar La espada de los cincuenta años
De Danielewki, i el
June 30 th, June 30 th... de
Brautigan.
Encuriosit, l’amic em demanà la petita bossa taronja
De paper de La
Central i donà un cop d’ull als llibres.
Agafà el poemari de
Brautigan i llegí un dels seus poemes.
-Quant t’ha costat
aquest.-
-Uns 12.-
-Doncs, t’han
estafat.-
-Però què collons
dius! Brautigan és déu.-
-Vinga, va. No em
facis riure. Has de deixar de llegir aquestes porqueries i començar a llegir
poesia de veritat. Has llegit a Tagore? No? Doncs, busca’l en el mòbil.-
Ho vaig fer.
Rabindranath Tagore.
Lentament, la meva
ridícula connexió mòbil a la xarxa
Obrí un poema i el
vaig llegir mentre la cambrera ens
Servia la nostra
tercera cervesa.
-I? Què et sembla?-
-Tagore és una
merda.-
Aquella tarda
estava inspirat.
Em sentia molt Cravan;
Estava preparat per
ser
crític literari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada