Estic a tope, joder!
Potser és degut a uns dies de merda
D’horror i desesperació,
En els que el diable i la mort
Se'm rifaven a les cartes.
O potser és per la il·lusió
Dels fotuts premis literaris,
Malgrat escriure-hi per a res,
Però l’únic que vull
És asseure’m davant la pàgina
I escriure
Encara que sigui per a res.
I escrivint un poema
Per algun d’aquests fotuts premis literaris
Me n’adono del què passa.
El teclejar.
La composició del seu so,
la visió del seu so.
tocar un Stradivarius
tocar un Stradivarius
acariciar les tecles d’un piano
colpejar les tecles com un percussionista
de jazz.
És escoltar una simfonia wagneriana
I em sento capaç d’envair Polònia
I llavors la vida no sembla tan cruel i
mesquina
Sota aquesta música sincopada, arrítmica i
hipnòtica.
A prendre per cul la vida
Encara que sigui
Per a res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada