He deixat una mica
de banda
El jazz i el
postrock
I els he substituït
per música clàssica.
No sé.
Em crec que
mecanografiant a Rimbaud
I escoltant música
clàssica com ho feia Buko
Se m’aferrarà
alguna cosa dels poetes.
A la ràdio
Sona El Messies de Händel
I és estrany.
Sempre he pensat
que la música clàssica
Es va compondre per
ser interpretada
En òperes, en teatres
i en grans palaus
D’enormes columnes
corínties.
Però estant en
aquest tancat menjador
Que s’ensorra
lentament
Com records que es
desprenen de la memòria
Crec que la bellesa
de la composició musical clàssica
Colla a la
perfecció amb l’esfondrament del món
Talment l’Enjoy eternal bliss dels Yndi Halda
Junyia amb els
carrers de Barcelona.
I, llavors, m’aixeco
de la cadira i alço els ulls
I el sostre es va
desplomant
Com pluja planant
I el cel s’obra
gris
I tot decreix i tot baixa
I elevo les mans
per a que s’hi posi suau
La pols de les
runes del món
I em giro cap a tu
I et miro a tu
I somric
Al·leluia
Perquè tot és
com molt
Meravellós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada