-aquell poema del
somni
Em va agradar molt,
Però què cony són
Aquestes quatre
últimes
Paraules?-
Em digué.
Vaig intentar
explicar-li,
Amb la meva vergonyosa
Oratòria entrebancada
De nen de preescolar,
Que un poema
És un ésser viu
Que creix
Alimentant-se de
versos,
I que, com a
criatura salvatge,
Sacia la seva fam
Amb sols el que ha
de mester,
Com aquest poema.
Aquest poema
No necessita
Més
Versos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada