diumenge, 26 d’octubre del 2014

el poema

-aquell poema del somni
Em va agradar molt,
Però què cony són
Aquestes quatre últimes
Paraules?-
Em digué.
Vaig intentar explicar-li,
Amb la meva vergonyosa
Oratòria entrebancada
De nen de preescolar,
Que un poema
És un ésser viu
Que creix
Alimentant-se de versos,
I que, com a criatura salvatge,
Sacia la seva fam
Amb sols el que ha de mester,
Com aquest poema.
Aquest poema
No necessita
Més

Versos.