la curiositat em porta a llegir
un parell de poemes de dues joves poetesses
que ho estan petant en el seu país
i no entenc perquè elles són poetes
i jo encara estic empresonat
en aquest llimbs
no crec pas que els nostres versos siguin tan
diferents
no sé; potser he de suprimir les putes i els conys i
el fotre
la nostra concepció de la vida poètica tampoc
difereix tant
una d’elles escriu que la seva vida és vers
la meva vida també és vers
jo també dormo en vers i somio versos,
desperto en versos
i obro els ulls al versos, m’alimento de
versos i defeco versos,
me faig palles amb versos i follo en vers.
La meva sang és vers
L’aire que respiro és vers
Però a elles i a molts d’altres se li ha donat
La possibilitat de ser poeta
Jo també vull ser anomenat poeta
Així, doncs, digueu-me
A qui cony m’he de follar
A qui cony he de donar per cul
A qui cony li he de llepar la fava
Per baixar al cel o pujar a l’infern
O doneu-me una explicació
Perquè no entenc una puta merda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada