I el dia conclou sense
versos
Vull escriure’n uns
quants
Necessito escriure’n
uns quans
Potser un parell
Un parell bastaria
Busco el vers
Penso el vers
Però no apareix
Sobre què podria
escriure?
Potser sobre
aquells minuts de mort
Fumant assegut a l’escaleta
de llenya
Al magatzem del
súper
Acaronat per una
refrescant brisa d’estiu
I que m’han sabut a
glòria
O potser sobre la
caminada nocturna amb xaplin
Passejant quasi en l’absoluta foscor de la nit,
A penes distingint
siluetes en el no res
Escoltant aquesta
petita brutalitat d’obra mestra de la
música de contemporània
Que és el notorious lighting and others works de destroyer
Que he cridat i
contorsionat com un foll
Però aquests
moments no se m’han aparegut
Bah! A la puta
merda
Avui no escriuré
S’està de puta mare
sense escriure
Veuré un episodi de
Les revenants
me n’aniré a llegir els versos de Danielle
Collobert
i dormiré un dia
sense el meus versos
però llavors
aquests versos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada