Els errors comesos
Per la meva estupidesa
I comoditat
Clavats com claus,
Estigmes al meu cos
Que el condueixen
Fins a l’extenuació
Estranyament, emperò,
La fatiga avui m’ha donat
Un lleuger alè de descans
I he pogut escriure
Un parell de poemes
Dels que n’he quedat
Bastant content
I que m’han insuflat
Una mica de vida.
O potser és que
Ha minvat la calor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada