altre dia horrible
ha començat
llevant-me amb mal de cap,
poques hores de son
i algunes cerveses,
pel que he hagut d’empassar-me
un ibuprofè
després, a la
feina, tot s’espatllava,
la caixa enregistradora, la de tallar embotits, alguns estris...
per rematar-ho
quasi matant-me
llenegant de sobre la petita escaleta de llenya
Els mals dies es
succeeixen irremediablement
Com el temps passar
Ocorren tan sovint
Que penses i
esperes que per força ha arribar-te alguna cosa positiva
Que te tocarà la
loteria i te n’aniràs a la merda
Que tornaràs a
sentir com si encara tinguessis que descobrir tots els sentiments
O que un editor
contacta amb tu per dir-te:
Ei! Ets un poeta de
la puta hòstia i volem publicar-te
Però toques de peus
a terra i te conformes
Amb les petites
coses que te mantenen entenimentat
Que s’editi un nou
còmic d’Ashley Wood
O tota l’obra de
Richard Brautigan
O que Nacho Vegas
decideixi tocar a l’illa
O que Tortoise
tregui nou disc
O que Wes Anderson
rodi una pel·lícula per any, com Woody Allen
O que s’estreni
demà mateix el VII episodi d’Star Wars
Però ni tan sols
això arriba
Són tot mals dies
I l’única cosa que
pots fer és
Escriure poemas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada