Penses sempre
Que escrius perquè
Això que creus estar fent
Et traurà del pou emmerdat
Al qual vas caure
Per pròpia voluntat
Que canviarà alguna cosa de la teva
Miserable vida
O, sent més ambiciós,
Que canviarà alguna cosa en la
Vida miserable
D’ algú altre
O, resumint,
Que canviarà alguna cosa
Potser un dia gris o la pluja en trepitjar el
terra o la sang o el dolor, tot el dolor, o les fulles d’herba o el cant del
ocells o el vent o una llàgrima o un fusell o un poema o aquest poema o una
taronja
O la nit o l’infern
Alguna cosa, vaja.
Però saps perfectament
Que això que penses
No són més que
Il·lusions d’un perdedor
Així, doncs,
Per què collons escrius?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada