els doblers pels qui tenen doblers

tenc un got de macallan 1824 davant meu.

els tres tenim gots de macallan 1824.

no he pogut mai amb el whiskie,

i, no obstant, tenc un got de macallan 1824

davant meu.

-Açò és delicatessen- afirma el boss

però jo m’hagués estimat més unes vulgars

herbes dolces fetes del camp d’aquí al costat.

sí, sé que el macallan és un whiskie excepcional,

però no he pogut mai amb el whiskie;

bé, me’l beuré en petits glopets.

i sí, amb el primer xarrup noto la seva exquisidesa.

no és un jb o un un cutty sark que en ficar-te’ls

a la boca és com si una mata d’espines

rodolés per la gola. No, aquest és suau i gratificant

com la contemplació d’un ball d’strepteasse, però

què vols que et digui, ja t’he dit que no he pogut mai

amb el whiskie.

-em sap greu, però no li puc

i l’allunyo de mi com si el got tingués la pesta.

-el que fas és com tirar 100 euros

hòstia! quin malparit. la sentència em dol

amargament perquè ho diu com si em sobressin

els doblers i no estic per llençar un d’aquests bitllets

verds tan requerits. però tampoc és que em faci

molta sang. jo no sóc el que paga el dinar i sé

de sobres que el prodigiós licor no es malbaratarà

pel desguàs de la pica de les mans; el boss

recull la meva ofensa i se l’aboca al seu got.

els doblers pels qui tenen doblers.