Amb gestos i en anglès
Em pregunta si està
obert.
Mecagundena! Les
portes del supermercat
Estan obertes per
airejar el local, he encès
Totes les llums
sols per a augmentar la
Factura de l’electricitat
i m’estic assegut a la
Cadira de la caixa
perquè em provoca orgasmes.
Compra tres
botilets d’aigua de mig.
L’indico el valor
postapocalíptic a la que es ven.
Euros?
Entenc que si
acceptem aquesta moneda.
Hostia! Hòstia! Tu segueix
per aquest camí.
Al cap d’un minut,
UN MINUT, torna a entrar
Per tornar a
comprar dos botilets més.
Si, vella. T’agrada
anar per aquest camí.
I passat un altre
minut, torna a entrar
Per comprar més
aigua, però l’ha acabada.
Des de la
llunyania, balancejant un botilet
A dreta i esquerra,
com si m’estigués dient
Que el que està
subjectant és aigua, em senyala
El bòtil per veure
si n’hi ha més.
Responc elevant la
veu lleugerament:
Què passa. Ets
imbècil? No n’hi més
I nego amb l’índex
de la mà dreta imitant
El seu moviment
anterior.
Parada al meu
costat. li dono un cop d’ull
De dalt a baix i em
quedo contemplant
Les seves cames. Les
seves cames són
Autopistes solitàries
en les que voldria
Transitar en una nit etílica.
En anglès, em
pregunta si parlo anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada