Estic llegint la Història del cinema de
Román Gubern i la
seva lectura m’inunda
De fantasies
cinematogràfiques. Per què
No puc deixar de
volar? Per què no puc
Tenir els peus a
terra? Estic fumant un
Cigar a fora del
súper, de cara al seu interior,
reproduint metres i metres de pel·lícula en
la meva pantalla infinita,
quan, de sobte,
noto un lleuger i
envellutat formigueig
darrere del genoll
dret; hi descobreixo
un moix negre qui
passa distret:
hòstia puta!
el formigueig es
converteix en una descàrrega
elèctrica que
transita per la meva espina dorsal
i xoca en el
cervell. Crits, confusió, sang en el rostre
impresa en les mans, terror:
LA MORT... LA MORT
ENS RODEJA... LA MORT
No hi ha com un
moix negre per fer-te picar
De peus a terra. Les
portes de la presó
M’abracen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada