criteris

he de llegir molta més poesia

l’ha he de devorar com a carn

però no solament l’he d’engolir

sinó també he de saber el que trago,

ser un nutricionista de la poesia.

així que visito les grans biblioteques

de l’illa, me’n porto a casa tres llibres

de poemes (sols en pots treure tres)

i llegesc poesia.

i en acabar el primer se’m queda

una sensació amarga als ulls.

em couen. el llibre fou guardonat

amb la distinció del primer premi

d’un dels millors premis literaris de poesia

en llengua castellana i no puc entendre

quins foren els criteris seguits pel jurat

per a tal honor. un bon ritme? una forma

adient? metàfores enginyoses? versos

amables i de cortines obertes? és aquesta

la poesia que he d’escriure?

en una ocasió, vaig participar en aquest premi

literari. en aquella època apuntava alt.

em creia un fotut poeta de collons.

el jurat es va encarregar de baixar-me

els fums. segurament els meus versos

foren els primers en ser llençats

a les escombraries. ni tan sols una petita

nota de condol. però, és clar, què esperes

quan els teus criteris no són els dels demés?

xampany i confeti? per què em complico

la vida versada? tan difícil és escriure sobre

plantes i cants d’ ocells? i què em dirà

el segon llibre? merda, blackie books acaba

de publicar una nova novel·la de brautigan

¿haurà arribat ja a les llibreries d’aquí?