dimarts, 13 de gener del 2015

sota les mantes

No podia dormir.
M’arrossegava a dins del llit
Com si volgués apagar
Flames en el meu cos.
Cansat de rodar inútilment
Vaig encendre el llum,
Em vaig llevar
em vaig liar un cigarret,
el vaig condemnar per heretge
i em vaig dirigir a la biblioteca
per escollir un dels llibres que
tenia per llegir.
Tenia un bukowski que encara no havia acabat,
Un e.e.cummings, un neruda, el larbaud, un barba-jacob, un tubau, set manifestos dadà, un parell de queneaus i perecs, un foster wallace, un recull de relats d’alt-lit, un piccolo, un goldsmith
I mentre esperava a que el llibre m’escollís
Vaig començar a sentir el fred
A sentir que se’m glaçava la respiració
A sentir que aquell temps ja no em pertanyia
Que ara era el torn dels mostres i les ombres
Així que vaig agafar el mare nit de vonnegut
I em vaig tornar a ficar al llit
Sota les mantes
 on es reduïa el meu món
Perquè al cab i a la fi
Fora d’allí
Res existia
Ni la vida
Ni déu
Ni la nit