Renecs enmig del no-res

Mecagondena. La puta novel·la em duu pel camí

De l’amargura. Quantes peces encara per construir.

Quantes peces encara per encaixar. Ah! L’Escriptura.

Fotuda sirena encantadora. Però no em donaré

Per vençut. No enfonsaré el vaixell.  No. Aquesta vegada,

 no. Estic decidit a materialitzar la idea. Fer-la real. Palpable.

 I en aquest esgotador i turmentós procés, la Literatura.

Crec que l’Oblomov de Goncharov com les Ànimes mortes

De Gogol poden ser matèria primera per alimentar

Les entranyes de la meva creació així que decideixo

Anar a buscar els escriptors a la biblioteca del poble.

Collons. Fot un fred de preservar la vida mil·lennis,

Però la visió de veure’m llegir aquest vespre

M’impulsa a arriscar la mobilitat dels meus espermatozous.

 m’encomano a Bartleby de Melville i a les Antilogies

D’Odrí que porto per tornar i accelero el pas. Però

Quan arribo a les portes d’aquest edifici, que nosaltres

Anomenem amb nostàlgia o amb burla, no ho sé, ajuntament,

Trobo un cartell que sentencia que del  7 al 20 de novembre

La biblioteca romandrà tancada per vacances. Ah! Maleïda

Dissort la meva! Fotuda cussa sarnosa! L’adn em bull i em converteix

En Scarlett O’hara i, alçant el puny al cel gris i plujós, enmig

Del carrer de les Escoles, buit i silenciós, enmig del no-res,

començo a renegar: “Ah! Per una puta cosa que tenim.

Per una puta cosa que hi ha oberta. Juro que mai més tornaré

A posar els peus en aquesta fotuda biblioteca”.

De totes maneres, no he acabat de llegir les Antilogies d’Odrí.