Entro a la
llibreria i em dirigeixo directament
a la seva paupèrrima, trista i vergonyosa
secció
de poesia (estimat lector, si és que tenc
lectors,
no voldries convertir-te en emprenedor i obrir
una llibreria especialitzada
en poesia, aquí, en aquesta
illa? Seria tot un
detall per part teua).
Xafardejo quants llibres nostres s’han venut;
la xifra és com la
mateixa secció. Però tenint en compte
quanta gent va venir a la seva presentació
tampoc és
per posar-se a plorar. Potser hauríem de
reactivar
la seva campanya
publicitària, però fent alguna cosa
diferent, com el
mateix llibre. Potser em posaria a córrer
nu pels carrers,
amb el llibre tapant-me les vergonyes
com una fulla de
parra cristiana. Potser, així, la gent
es diria: Mirau, un
home despullat pel carrer, vestit
únicament amb un
llibre. De quin llibre es deu tractar?
Bé. Curiositat
satisfeta. I ja que hi sóc dono una volta
Per la petita
llibreria. Busco a Perec desesperadament;
Seria l’hòstia que
el tinguessin. No hi ha sort, així que
escodrinyo les novetats
editorials. Em fixo en una biografia
De Gainsbourg,
editada per Expediciones Polares.
M’agrada Gainsbourg,
la seva musicalitat, el seu romanticisme;
seria ja la puta hòstia entendre
les lletres.
A més, dir que
escoltes chanson t’atorga certa aura
De prestigi
intel·lectual.
Palpo el llibre,
una experiència molt semblant a acariciar
El cos d’una dona,
i llegeixo en la contraportada: “La fama
Em destruí”.
M’esdevé una lleugera decepció. No és que
Sigui una frase
molt original. De fet, és el que sol passar.
Però alhora em
provoca enveja. Ah! L’afortunat destruït
Per la fama. Vine a
mi, vella Puta, i destrueix-me com
Et surti de les
teves cares bragues estripades.
Deixo el llibre al
seu lloc i surto de la llibreria
sense comprar res i
somiant amb la meva destrucció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada