de l’únic que
en tenc ganes
és d’endinsar-me
pel camí de la mar
que condueix
a l’infern
en plena foscor
escoltant els actes
inexplicables de
nacho
vegas, amb el
rostre
impassible dels
astres
observant el meu
descens
a les profunditats;
la mar
està sempre
freda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada