Nous versos se m’han aparegut
Per ser gravats en pedres ignorades
Però des de la seva aparició
Que els crec esquizofrènics
Fa setmanes que no escric
Però per a què escriure
No faig més que enviar aquests versos
A tot allò que possibiliti la meva ascensió
Però sols m’enfonsa més i més
No faig més que contactar amb editorials
Però fins ara no he rebut resposta
Ni tan sols un digne:
Ets un poeta de merda. Deixa-ho estar
I sols vull rendir-me a la televisió
Estar estirat al sofà
Engreixant-me
I observant com creixen lentament els cabells
Aquests versos sonen a derrota
I em conformaré amb els versos del altres
Llegeixo a Iribarren
No
Aquests versos
No sonen a derrota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada