Llegeixo a Iribarren aquesta nit
Però un escàndol ensordidor
Provinent del carrer
Em destorba la lectura.
Gent cridant
Gent borratxa cridant
Alegres i rialleres per estar borratxes
És l’alcohol el que les hi fa alçar la veu
Per sobre del silenci
Que torna a regnar als nostres carrers morts
És l’alcohol el que les hi diu
Que no existeix el silenci
És l’alcohol el qui multiplica les veus
Com ecos que els acompanyen
Augmentant el número de convidats
Però quan l’estel fugaç hagi passat
Quan tots els crits i les rialles s’hagin
esgotat
Quan tot això hagi acabat
Es veuran envoltats en el mateix
Silenci en el que estic jo envoltat
El teu
silenci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada