La causa del meu fracàs

A punt d’anar a dormir,

Fumant un piti,

Escoltant a the growlers,

Repassant les xarxes socials,

Em topo amb una cita de Rimbaud que resa

“Els poetes tenen fe, estimen i esperen; això és tot”

Jo no tenc fe

I no estimo;

Sols espero

És per això que encara no sóc poeta?

És potser aquesta la causa del meu fracàs?

potser, el  que cal és matar a déu

de totes maneres, no tenc fe

ni estimo;

espero

espero

espero.
això és tot

on viuen els poemes

Els poemes estan al carrer

Però jo m’entossudeixo en quedar-me a casa

Podria escriure sobre els rei del sexe i la seva nova amant

O sobre aquests homes que es creuen déus,

Cecs per sentir-se vora el sol,

Ignorant la humanitat d’una coça als ous

O sobre aquestes dones que segueixen aquests homes

Com a canets faldillers, desitjant ser sols canets faldillers

O sobre la solitud d’aquests homes i d’aquestes dones

O sobre aquests borratxos que giten als portals

O sobre aquests joves que no volen menjar-se el món

Perduts com ho estava jo, com ho estic jo a la meitat de la meva vida

O sobre aquesta tradició, arrelada fins al centre de la terra, inamovible

Però jo estic entre aquestes quatre parets

Passant a net putes llistes de preus del fotut súper

Escoltant una mica de rockabilly surfer

Ferint-me per tots aquestes poemes que no escriuré mai

Veient la vida fugir

Veient com s’allunya cada vegada més

I no he estat mai atleta

I no sé jugar a escacs

Els poemes estan en la nit

I jo m’entossudeixo en dormir

viure als niulats

I veig el meu nom elevar-se per sobre de 1000 noms

I veig com 999 anònims es caguen en ell

I veig l’auditori replet com l’aplaudeix

I em veig pujant a l’escenari per recitar un discurs estúpid

I em veig en festes on es brinda amb moet

i veig el meu nom apareixent en els mitjans de comunicació

en entrevistes aquí i allà, repetint sempre el mateix

i em dic, cansat, la següent serà monosil·làbica en plan warhol

i veig l’obra presentada publicada

i veig la primera edició de 3000 esgotada en un no res

i veig un contracte per a les següents edicions

i em veig viatjant per tot el país per recitar els seus versos

i veig molts avuis que també publicaré

i em veig, per fi, feliç de viure com desitjo

ah! que meravellós viure als niulats

on tot és possible.

només té una cosa dolenta

viure als niulats

que l’hòstia que te fots

t’enterra