dissabte, 12 d’octubre del 2019

Sense tabac, només queda beure.



Tornant del Palau del Mont,
de sopar amb en Cris, de posar-nos
al dia amb unes quantes birres,
desitj que Sa Barca estigui oberta
perquè em beuria tota la mar que
bressola aquest lloc. Però som Octubre
i ara fins i tot les Portes  de l’infern,
en aquestes 00’30 del vespre, estan tancades
(Cèrber va acabar contracte a finals del mes passat).  
Joder! Tenc tantes ganes de continuar bevent
que estic per presentar-me a cal Víctor
per extorsionar-lo i fer que en vengui el bar
a un preu just i raonable. Però si fos actor
estic segur que la meva actuació de gàngster
dur i perillós al Birmingham dels anys 20 no
seria creïble; a més ja no fum tabac. Bé.
Què hi farem. M’acontent dient-me que sóc
l’amo i senyor de tot açò. La nit granulada em pertany.
La mar adormida em pertany. Els records que habiten
les parets blanques em pertanyen. Els contenidors de fems
em pertanyen. Els pixats de cans i moixos em pertanyen
El silenci em pertany.
Tot açò
em pertany;
Veuràs, demà matí. Serà tan polit
com anar a fer feina.