Tornant del
Palau del Mont,
de sopar amb
en Cris, de posar-nos
al dia amb
unes quantes birres,
desitj que Sa
Barca estigui oberta
perquè em
beuria tota la mar que
bressola
aquest lloc. Però som Octubre
i ara fins i
tot les Portes de l’infern,
en aquestes
00’30 del vespre, estan tancades
(Cèrber va
acabar contracte a finals del mes passat).
Joder! Tenc
tantes ganes de continuar bevent
que estic per
presentar-me a cal Víctor
per extorsionar-lo
i fer que en vengui el bar
a un preu
just i raonable. Però si fos actor
estic segur
que la meva actuació de gàngster
dur i
perillós al Birmingham dels anys 20 no
seria creïble;
a més ja no fum tabac. Bé.
Què hi farem.
M’acontent dient-me que sóc
l’amo i
senyor de tot açò. La nit granulada em pertany.
La mar
adormida em pertany. Els records que habiten
les parets
blanques em pertanyen. Els contenidors de fems
em pertanyen.
Els pixats de cans i moixos em pertanyen
El silenci em
pertany.
Tot açò
em pertany;
Veuràs, demà
matí. Serà tan polit
com anar a
fer feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada