Decidesc passar per la llibreria
Pau,
buscant alguna cosa de Miquel
Bauçà
o de Sònia Moll o, si per
ventura, tenen
el darrer del Roger Wolfe o del
Karmelo.
Inesperadament surt de la
llibreria
amb un exemplar de “El hombre con
sudores nocturnos “ de Thom Gunn.
Llavors vaig cap a la plaça d’Artruxt
per tirar unes loteries. Revis
les de
la setmana anterior. Em premien
amb 8 pavos i exclam un “allà va”
que fa riure a la jove lotera;
tenc
un superàvit de 2 euros i pico.
Després
vaig a treure pasta al carrer del
Seminari,
perquè he de pagar unes enquadernacions,
i ens topam. I ens una merda com
el Pacífic
de grossa que ens mirem com
desconeguts,
que siguem cossos que es repelen,
de sentir jo
coses que em rosseguen i desitjar coses
per les quals no podria pertànyer
al Cel, que jo
no sigui capaç de dir-li: “Ei!
Polida. Va estar
l’hòstia de bé” Però tampoc és
tan dolent
perquè duc dins la bossa una
bufanda circular que li
havia de retornar. Li don i ens
repelem com deus
als homes. Tot seguit vaig a
Plaça Espanya a fer
uns cafès amb l’Alan (hòstia!
Hagués pogut també
venir l’Aitor; perdona’m, tio) i
rallam un munt,
de les nostres passions, de
freakisme a Netflix,
de pel·lícules, de trap... i és nostàlgicament
agradable
haver-nos vist. Ens veiem prest,
home de neu.
I quan torn a Fornells tenc un
missatge d’un transportista.
I l’única cosa que pot ser és l’exemplar
de “Lluvia
sobre el río” de Jim Dodge, que
fa dos mesos que esper.
i que ja creia que no arribaria.
De puta mare. I per
celebrar-ho vaig a la Palma, a
fer unes canyes amb
l’Arturo, el Jota i el Richard i
els tios riuen del vers
“fer-se palles és millor que
follar perquè ningú
en surt decebut” (si la meva
intenció amb aquest
vers era donar un toc d’humor i,
al manco, algú
riu amb ell, potser no sóc tan
poeta de merda
com crec). I mentre ens fem més
riures ens serveixen
unes tapes de croquetes i una
altra de sípia i els hi dic
que si treuen una altra tapeta ja
no farà falta
dinar i ens xapam el cul. I el
capvespre surt a sofrir
un `poc amb el jòguing i les
cames estan bastant
bé mentre que els pulmons són
àncores i la regalèssia
de garrot taca les dents. Bonu,
haurem de trobar
un altre sistema per deixar de
fumar. I el vespre
qued a Merca per fer més birres amb el Cris que
ha tingut un mal dia (hòstia! un amic necessita
un altre amic i no solament no
pos cap excusa
per agafar el cotxe i quedar-me a
casa, sinó que
la idea de les birres ha sortit
de mi. Què passa?
El món està a punt d’esclatar?) I
més tard se’ns
afegeix el Miguel i rallant
tancam el restaurant
on ens hems cruspit uns natxos,
una pizza
i un crep de Nutella (collons! d’aquesta
manera
és impossible baixar dels 90
quilos) i acabam a
cal Miguel fent la darrera
cervesa. i quan em fic
al sobre encara hi ha temps de
llegir uns poemes
de Miquel Bauçà que vaig treure
de la biblioteca.
I hagués volgut emportar-me 10
llibres de la Pau
i hagués volgut que se’m premiés
amb milions
a la loteria i hagués volgut que
per acomiadar-nos
ens haguéssim donat una forta
abraçada. Però
tot i així, aquest dia ha estat el més proper
a una vida decent.
