Perquè no sóc poeta/perquè sóc poeta

Com m’agradaria ser savi, ser com els antics

Filòsofs, com Sòcrates, Plató, Neró.

I tenir el do de les paraules justes i correctes

I concretes i, en ser pronunciades, com un conjur

Màgic, solucionar el problema. Però en comptes

D’això, les meves idees cavalquen sobre elles

En una cursa per travessar un diminuta porta

I les paraules que d’això es deriva resulten confuses,

Intraduïbles, indesxifrables, guturals, i el problema

Es manté, per no dir que s’eleva fins a cotes insospitades.

Suposo que per això no sóc poeta

Suposo que per això sóc poeta