S’ha apoderat de
mi la tristesa; són dies atziacs.
Necessito combatre
aquesta amargor que assola
La meva vida i
penso en donar-me un caprici.
Potser uns quants
llibres, però la darrera comanda
Està per arribar i
tenc com una quinzena de llibres
a la biblioteca de casa que m’esperen furiosos
per ser llegits. Potser em compri un poc de
roba
o potser un
parell de sabatilles, o potser una guitarra
acústica i provar
de compondre alguna cançó o potser
la nova càmera
polaroid que acaba de sortir al mercat,
de 300 putos
euracos. Toma caprici. Però opto per una
cosa més
assequible i immediata; em compro del meu
supermercat un
Häagen-Dasz de fulles de menta
i xocolata i me’l
cruspeixo a la nit, assegut al sofà,
veient a Perseu ,
amb el cap tallat de Medusa a dins
d’una bossa de
plàstic del Mercadona, dirigint-se a
Argos, a cavall
sobre Pegàs, per salvar a la princesa
De ser sacrificada
al Kraken. Que absurda aquesta idea
Que la sucre pot
reparar el dolor; segueixo igualment
Dessolat i amb un
parell més de quilos perquè m’he polit
Tota la terrina de
500 ml. Això em passa per abandonar
A Godard i permetre’m
alguna comedieta lleugera .
Estaria ara esperant
la nova polaroid i esatria 300 euros
Més enfonsat. Però que collons. Els gelat estava com
Per menjar-se’l
assegut a la tassa del vàter alhora
Que l’estàs
cagant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada