Una cervesa al primer bar;
Ja he traspassat el meu límit de 3
Però estranyament
Aquesta nit em sento capaç
de beure el mar
és el primer cop que surto amb aquest amic
i em sento una mica incòmode
a sobre, l’amic coneix a tots els cambrers
i parla amb ells de temes que a mi
m’importen una merda
començo a percebre la pressió de la nit
a la meva esquerra, una màquina de tabac
merda!
Una cervesa artesanal al segon bar
L’amic saluda a un munt de gent
Mentre jo estic al seu costat com un subnormal;
Me miro aquesta gent com si fossin una altra espècie
Me fixo en una noia de llarg cabell de nit
I me la imagino deixant el seu grupet de superhomes
Per apropar-se’m i dir-me
Ei! No ets tu el Senyor Ca?
Ja ja ja. Me pixo de riure
Per què hauria de conèixer-te
Si ni tan sols existeix la teva obra?
I també , ets tu, poeta, real?
Ja ja ja. Quin somiador estàs fet
I tothom sap que
Els somnis, somnis són
Una cervesa suau de marica al tercer bar
Encara es massa d’hora i està pràcticament buit
Però la música que punxen m’encanta
Rellegeixo aquests dos últims versos i els reescric
Encara és massa d’hora i està pràcticament buit
Però la música que punxen m’encanta
I transporto els versos al meu món
Encara és massa d’hora o serà ja massa tard?
Està pràcticament buit o estarà completament saturat?
Però que voleu que vos digui
La música que punxen m’encanta
Sortim del bar amb el Loser de Beck
I fumo un cigar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada