sempre



HÒSTIA!

De veritat que tenia ganes de deixar-ho

Després del meu fracàs

Anem a fer unes cerveses; les necessito

Sento la vida fracassada

Som 7 amb la 1ª canya

Acudits enginyosos i riures

Sento la vida apaivagar-se

Amb la segona , quedo amb els  dos amics

Amb els qui he crescut

Rallem en passat, present i futur

Dels nostres projectes

i, estranyament, de la meva poesia

m’estranya rallar de la meva poesia

m’agrada el que escrius

diu

i tothom que m’ha rallat de tu

ralla molt bé de la teva poesia

el fracàs s’esquerda un segon

mentre esbosso un somriure

me dóna un quants consells

potser t’hauries de gravar mentre recites

reflexions sobre la meva veu

crec que podria identificar els teus escrits

hòstia! Idò açò si que és un bon elogi

el temps es para per tornar al darrer poema

hòstia!

De veritat que volia deixar-ho

Potser no sóc tan inútil com me penso

Però s’estava tan bé sense escriure

Hòstia!

No puc fugir del que sóc

Ni ho intentis, malparit

tu

Escrius

Versos

I els escriuràs

Sempre

HÒSTIA!