Als cascos, english music, del streethawk, a seduction
Del insòlit, críptic i fantàstic destroyer
La cançó me meravella
Me fascina, m’absorbeix, s’apodera de mi
M’imagino tocant-la
M’imagino cantant-la
I me converteixo en música
Sóc la música
I en ser música, tot el meu cos interpreta música
I es posa a ballar enmig de la foscor qual boig
Xaplin, parat, m’observa amb sorpresa estupor
Amb cara de: per déu! On collons he anat a parar!
BALLA, MALEÏT, BALLA, li contesto
Vull encomanar la partitura endimoniada
A tots els objectes ombrejats que m’envolten
I alço els braços a l’univers
Per oferir la dansa del foll al
Mantell d’estrelles que m’aixopluga
Com primigeni habitant de la terra
I les estrelles me responen: tot sortirà bé
SÍ. TOT SORTIRÀ BÉ
TOT SORTIRÀ BÉ
i...i...
faig memòria dels anteriors pressentiments
i res ha canviat. Tot segueix igual
recordo, sobretot, aquell dia, alta nit, a l’hospital
segon ictus del vell, acompanyat d’hemorràgia cerebral,
el mati del qual alguna cosa profetitzà també
aquesta fotuda frase de galeta xinesa de la fortuna
la nit que me vaig prometre
no deixar-me arrossegar mai més pel bon auguri
deixo de ballar
parat,
me dic que
he de deixar d’escoltar
al destructor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada