cadascun amb el seu amor



Durant tots aquests anys d’escriure versos

He rebut uns quants elogis, pocs,

Però suficients per continuar

Per dir-me: si el que escric agrada a uns pocs

Pot agradar a més

I m’imagino el dia en que aquests

Pocs es converteixen en estadi

 imagino centenars de felicitacions, d’elogis, de lloances

Acceptació, reconeixement, prestigi

Imagino a gent desconeguda parant-me

Per carrers que mai he caminat

Ei! Tu ets aquest poeta, no?

Me firmes el llibre?

Imagino petites llibreries plenes de gent,

A rebentar, empentant-se per trobar el millor lloc

Per escoltar-me recitar

Trepitjant llibres caiguts d’altres

Aplaudiments finals per l’ego del poeta

imagino la meva presència en festes, esdeveniments literaris,

Entrevistes televisives, radiofòniques, en paper

Per conèixer els meus gustos i opinions

Sobre literatura, música, cinema, política o moda de roba interior

I m’imagino a jovenetes que se m’ofereixen

Alegres i lliures

Sols pel fet de ser ungides pel poeta del moment

I m’espanto

Perquè m’espanto quan veig acostar-se’m als elogiadors

No sé com comportar-me, com actuar, què dir

Els evito, fujo d’ells, m’amago.

Així que

Cadascun amb el seu amor, íntim,

Com íntim és escriure

No vos preocupeu per l’ego del poeta

Que jo

Ja m’estimo prou