Obrirem a les 16’00, mana el don
A les 16’00? Però qui cony hi ha d’haver a les 16’00?
Vol aprofitar els 4 guiris que passegen
després de dinar, argumenta
Bé, jo no sóc ningú per contradir un ordre
No sóc més que un simple empleat ras
Un bon soldat
I un bon soldat no pensa, no opina, no creu, no sent
Un bon soldat obeeix
Obro a les 16’00
Però en entrar
L’ànima embogeix
El cor s’ofega
En la meva obscuritat
Una petita flama que lluita per créixer
La meva humanitat que prega per ser lliure
No, no! Això no!
No la he de deixar despertar
Necessito la meva dosi per resistir
Engego el dylan a corre-cuita
I amb els primer acords del blowin in the wind
El seny es fa follia
La meva humanitat s’apaga
I apareix la calma
La calma i la fam
La fam de l’abstinència
Abandono el dolç i me decanto per la fruita
Pel raïm de la ira
N’agafo un punyat gros i me les menjo
Mentre passejo pels passadissos del cementiri
Qual enterramorts
escopint els pinyols de la fruita per onsevulla
hòstia! Definitivament, això m’importa una merda
no puc continuar més així
he de trobar la manera de fer rutllar aquests versos
però no tenc ni puta idea de com fer-ho
de moment,
m’injectaré una altra dosi de dylan
i resistiré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada