en dies com aquest (per a recull, revisar)



Ho enviaria tot a la merda,

Ho deixaria tot  i

Caminaria el món

Sense dir res a ningú

Sense passaport,

sense identificació,

 sense doblers

desaparèixer

i si la llei me retingués

diria que no tenc nom

que no tenc casa

que no tenc pares ni família ni amics

que vaig néixer de les escombraries

i que ni tan sols les rates me reclamaren

i per sobreviure

sols per un plat de menjar i un poc de vi

acceptaria qualsevol esclavitud

i si la desesperació clamés per aferrar-se’m

llavors, sols llavors,

vendria el meu cos a qualsevol vella arrugada

o mamaria faves

o me deixaria donar per cul

(de totes maneres ja  m’estan donant per cul)

I segurament

Moriria en la primera nit glaçada

O en la primera matinada averna

Així de dèbil sóc

Però se me’n refotria

Perquè moriria enmig d’algun lloc

Moriria enmig del món

Però és sols

En dies com aquest