senyorca

amistad

2011-12-31T05:20:00.000-08:00

hem de xerrar per veure què fem
sols és xerrar
sóc el primer; una canya
poc a poc arriben els membres del grup
algú té la genial idea d'obrir un bòtil de vi
comença el debat i ja hi ha un segon bòtil obert
no dura gaire temps; cinc minuts
ho deixam tot sempre per a l'últim instant
però quan ens hi posam ens hi posam
i ja hi ha un tercer bòtil
i comencen les rialles i les bromes
i ja ja ja ja ja
i en el darrer ja un altre bòtil de vi
i comencem a ballar alguna cançó de moda
i algú es tira per terra
i algú diu adéu obrint un altre bòtil
i més rialles i bromes
i jo no paro de riure
observo el grup
em contemplo a mi
els meus sentiments vers ells
sovint em sento desplaçat com si no formara part del grup
però en aquest instant
els sento vora meu
em sento unit a ells
estem units
som un
i jo no paro de riure
i per un instant
sóc feliç
feliç al seu costat
feliç de formar part d'alguna cosa
feliç de ser part dels seus sentiments
feliç que algú obri un altre bòtil
i de no parar de riure
amb ells

entre tu i jo, falten paraules, polida

2011-12-31T02:45:00.000-08:00

ja ens donarem el bony any em dius
em quedo parat, hieràtic
analitzant les teves paraules
com si fossin signes d'un idioma ancestral
encara per desxifrar
gravat en una tableta plena de pols
que canviarà el curs de la història
per què? per què t'hauria de felicitar el bony any?
què és això? és sols un signe d'amabilitat?
perquè ja vam quedar que no necessito la teva amabilitat
la denego la rebutjo
i reacciono amb un per què? i un què faràs? concís i desesperat
i em senyales on et trobaràs amb un gest suau i juganer
que em desconcerta
i em fas dubtar
i em dic que potser estava equivocat
perquè, al cap i a fi, sempre estic equivocat
doncs, ja ens veurem i ens felicitam
i me'n vaig amb el dubte corrosiu d'una possibilitat
una esperança que no descarto
però després et veig amigable amb un altre
i la boira es fa espesa
tan espesa que no puc hi puc entreveure una resposta clara
i no veig EXIT en neó vermell
no sé com sortir d'aquí
i llavors penso humanament que estàs jugant amb mi
a un joc pervers perquè ets consciet dels meus ulls
i dic a la merda, polida
ningú juga amb el senyorca...
COLLONS
entre tu i jo, falten paraules, polida
et toca

i'm free after all

2011-12-22T02:16:00.000-08:00

sona
cinc minuts més em dic
de totes maneres no hi ha molt a fer
una hora després, em llevo
la rutina del despertar
cafè i cigar davant l'ordinador escoltant la radio
xaplin assegut al meu costat
desitjós del seu moment
faig el burro
parodio el que estic escoltant amb un anglès inventat
i amb falset castrati
els queen!!!?
persegueixo al xaplin
ei ei EI Ei iE UUUUUUUUUUohhhhhhhhhh
canto amb veu de baríton foll per anar-me a vestir de carrer
em preparo (posar-me els cascos)
i surto a passajar el quiso
enfilam la ruta de sempre
de sobte, el meu cos compasat amb i'm free after all
què em passa?
hauria d'estar deprimit
complet i profund i absurdament deprimit
no m'agraden aquestes dates
les odio
i, a més, em trobo en un parèntesis de vaguesa total
(la vida no avanç; res avança)
no hi ha canvis remarcables en la insignificant vida del senyorca
tot segueix igual
tot és foscor
no sé
pot ser és que sóc lliure després de tot
i ha sortit el sol

com aus migratòries

2011-12-10T10:31:00.000-08:00

en otoño
tengo un mes de compulsividad
ya sabes
yo no hago mucho
bebo y fumo
pero hay un mes en que quiero hacer de todo
las paredes de casa se me hacen estrechas
y quiero salir
SALIR
y verlo todo
absolutamente todo
siempre en otoño
creo que es por influencia de las aves migratorias
escolto aquestes paraules
com si fossin recitades per un clàssic filòsof greg
i com alumne de filòsof marica
reflexiono i intervenc amb
sí
yo también tengo un mes en que la hiperactividad me invade
me llegan cientos de ideas
pero enseguida se evaporan
són dies en que em crec fotògraf underground, cineasta experimental, pintor expressionista, dibuixant de còmics, músic contemporani, escriptor de culte
però aixó com arriben les idees, emigren com aus
m'agradaria portar-les totes a terme
potser no ho faig perquè
la meva ànima fa temps que va emigrar
enlloc

al blanc

2011-12-07T07:21:00.000-08:00

desperto de...
i m'estic una estona al llit
mirant la llum del sol através de la finestra
acariciant xaplin que ve a felicitar el despertar
esperant... esperant... esperant...
què faré avui matí?
aniré a comprar un parell de coses al super
necessito algunes coses
crec que necessito algunes coses
i sóc al super
i em demano quines coses necessito
què necessites?
i dono voltes amb el carret mig buit
pels seus passadissos caòtics
infestats de gent (està PLE de gent)
la seva presència m'irrita
m'irriten
per què collons hi ha d'haver tanta gent, avui?
a la merda
i me'n vaig amb les meves 4 tonteries
pujo al cotxe i camí cap a casa
i al cotxe me n'adono
estic agafant el volant com si estigués agafant una fava morta
amb pacífica energia alliberada i fulminada
espatlles caigudes mirada mig cluca i adormida i cos abatut
estic conduint per un paisatge blanc
estic a dins del blanc
sóc el blanc
on res m'importa una merda
excepte tiny cities mades of ashes de modest mouse
que sona a tota merda

cerveses

2011-12-01T12:11:00.000-08:00

obro la porta i és allí
deuradament brillant
hipnòtica com a cant de sirena
podria negar, podria dir no, què cony fas?
però em callo perquè la vull
la vull
agafo el vas i me l'apropo als llavis
i la besen
i m'omple
i em banya com a pluja deurada
i tot jo sóc brillant
i tot jo resplendeixo
i explico l'anècdota amb els verds
i reporto la meva vida actual
i m'erigeixo com a responsable de l'expedició de demà
i una altre cervesa
i torno a ser eloqüent
i faig fuuuuuuuuuuuuu lloant la conquesta del rei del sexe
i riem plegats rememorant festasses
i més cervesa
i merda, què collons passa?
son sols tres putes cerveses?
i aquesta és l'última
perquè em comença a ballar el cap
i l'or s'oxida a coure
i truca'm al matí
i s'acaba per avui
i me'n vaig ferit
ferit
ferit
ferit

vellesa

2011-11-22T14:14:00.000-08:00

l'infern
el vell assegut a la incòmoda cadira de l'acompanyant
jo m'estiro al seu llit
per intentar recuperar hores en somni
recuperar encara que siguin sols uns segons de pau
i tanco els ulls desitjós d'esperança
quan s'obra la porta de l'habitació 8
hola
la fotuda salutació em desvetlla
m'incorporo ràpidament com un ressort
perquè sé de qui procedeix
i el ca de pressa es posa en alerta
amb tots els seus pels erizats d'odi
saluda al vell amb tres besades
puaj!
i em disposo a informar-li l'ordre del dia
així, doncs, passaràs aquí uns quants dies més
per què em dius això, dona? amb veu llastimosa i ploranera
au, vinga. no n'hi ha per tant. ja ja

la diabòlica té presa
sols ha vingut a veure com es troba el vell
però tornarà per donar-li el sopar a la boqueta
obra la boqueta, obra-la. molt bé!
per mi podria perdre's
ofegar-se en les àcides entranyes d'aquest infern putrefacte
adéu, que te cagi bé, miss diabòlica
giro el cap en direcció al vell
per intentar esbrinar què collons ha vist en aquesta arpia
i, de sobte,
em porto un fotut i inesperat sobresalt
el rostre del vell ha canviat
és la personificació de la vellesa
canosos cabells despentinats, greixosos i malaltissos
barba de tres dies, farta de renéixer
muscles facials marcits i pesats i perennes
i ulls mig cansats i apagats
els seus bonics i preciosos ulls blaus
quina puta merda
fins ara, no m'havia adonat del seu pas del temps
agressivament virulent
el cabró ha envellit
el vell és vell
i morirà
algun dia
la visió és clara i nítida
i rebo el seu missatge com expressió d'un quadre
i sento el seu cansament exhaust també meu
descobrir la mort del pare
és terrorífica i esgotadorament
massa
real

res a dir-nos

2011-11-18T23:59:00.001-08:00

asseguts
un davant de l'altre
en absolut silenci sepulcral
sense res a dir-nos
el pare no sap què dir al fill
sembla que plourà
el fill no sap què dir al pare
sí. açò sembla
podria intentar convèncer-lo de tornar a casa amb nosaltres
em podria dir que ens enyora
podria rallar-li del petitó
em podria preguntar pel petitó
podria interessar-me pel què espera dels anys que li queden
es podria preocupar pels meus somnis
jo podria/ell podria
jo podria/ell podria
jo podria/ell podria
com un etcètera interminable
però ambdos decidim tallar d'arrel el problema
i continuam en silenci
contemplant un paisatge industrial de merda
rematat per un fons de muntanyes verdes
coronades per niulats grisos que amenacen tempesta
através d'un gran finestral de paret a paret
d'una miserable i blanca habitació infernal
on el temps és etern
sembla que plourà
sí. açò sembla

loser

2011-11-18T13:46:00.000-08:00

la nit acaba
la lluna cau
és estrany contemplar aquest succés
el creia inexistent
massa temps allunyat de la veritat obscura
au, doncs, comprovat
la lluna cau
i no cal comprovar res més
vull sortir d'allí cagant llets
vámonos de una puta vez
i enfilem el pendent de la fi del dia
el cap em balla claqué amb botes militars
les cerveses m'han caigut com una coça al cul
no així als companys que m'acompanyen
ralladors i riallers
tú, eres un loser
y tú, eres un loser
y yo soy un loser
porque los tres podríamos haber mojado el churro
y míranos
volviendo a casa solos
sooooo-los
somos unos fracasados
sí
no he aconseguit grans coses a la vida
tenc una feina de merda sense possibilitats d'ascens
(i la novel·la no avança i encara no he publicat)
ca meva, diminutament entrenyable, es desfà a trossets
i la meva vida secreta es pot resumir en una breu introducció
sí. és cert. no sóc un triumfador
perdedor
PER-DE-DOR
sempre m'ho he cregut
però, fins ara, m'havia escudat en l'encant de l'antiheroi graciós
ah! quin gran guardespatlles, l'humor
però aquesta nit que acaba
no hi ha humor
PER-DE-DOR
almenys
aquesta nit que acaba
em consola saber que no vomitaré
i les nits següents
...

vells quaderns

2011-11-03T10:26:00.000-07:00

buscant una llibreta on escriure saviesa
m'entrebanc amb vells quaderns
els fullejo
el primer que crida l'atenció és l'escriptura
ràpida extremadament ràpida i quasi surrealistament automàtica
inintel·ligible illegible
llegeixo algun paràgraf en prosa, alguna poesia
encara que em costa entendre la meva pròpia lletra
me n'adono que el germen del camí escollit ja existia llavors
en aquests primers experiments de juventud
la cruesa, simplicitat, sinceritat, ingenuïtat, nuesa, vulgaritat
desesperació
excesiva desesperació
silenci
soledat
pànic
dolor
mort
són les paraules més repetides
i la pregunta per què ho sento?
han passat deu anys des d'aquest fallits intents de poeta
i continuo preguntant-me el mateix
potser, ara no és el moment d'enlluernar preguntes amagades en el temps
les hores adequades ja apareixeran
tanco els vells quaderns
i els torno al seu lloc
a la profunditat més obscura de l'ànima passada (i, potser, present)
d'on no haurien d'haver emergit mai

deixa de somriure'm

2011-10-26T11:50:00.000-07:00

però QUÈ COLLONS?
QUE PASSA AMB TU, POLIDA?
creia que jan ens havíem dit tot el que ens havíem de dir
sense haver-nos dit res
així, doncs,
per què continues somrient-me?
em pensava que tot s'havia aclarit
que tu continuaves en la teva nit terroríficament real
i jo em disfressava de dia hipòcrita
que tu havies trobat la teva pròpia inspiració
i que jo seguia perdut en versos
així, doncs,
per què continues somrient-me?
te diré, polida,
que no necessito gestos d'amabilitat
que la indiferència m'és indiferent
i, fins i tot, plaent
que puc caminar per deserts d'arena i gel
que puc endinsar-me en la foscor i en el silenci
que em puc creure un ermità esteta
que em puc exiliar al japó
o viatjar al voltant de la meva habitació
així, doncs,
deixa de somriure'm
perquè el teu somriure em fon
i, llavors, oblido i torno a creure
creure'm reptar fos cap al teu rostre
i fondre'm amb la teva ànima, amb tot el teu ser
i amb aquesta fantasia
et correspon amb el meu somriure
no vull somriure per impossibles
així, doncs,
deixa de somriure'm

tot sortirà bé altre vegada

2011-10-08T14:35:00.000-07:00

m'agenollo cap a la seva petita figura excitada
i li dic a cau d'orella
com si fos el fotut encantador de cans
ei!amic. ara t'amollaré i, a canvi,
tu hauràs de creure les meves paraules
amb veu tranquil·la i plàcida
que em transporta a paratges primigenis
on l'home encara no existia
clic
i els dos ens adentram en la freda foscor obscura

estranyament no porto els cascs per escoltar música;
la tramuntana xiula acords distorsionats
pel que em concentro en els meus pensaments
en la pèrdua de fe de la novel·la
en la recobrada fe en una nova idea més catòlica
en jos paral·lels
en jos morts
en el fred
el fred em para i busco Xaplin a la llunyania
l'estranyesa torna a mi
no me l'imaginava tan aprop meu
seguint-me com a fidel escuder
i em dic a mi mateix que, de vegades,
algú escolta les meves paraules
llavors
alço la mirada a la foscor celest
plena de núvols grisos
esculpits en alt relleu
pel cisell de la llum d'una tímida lluna
i retorna a mí
la mar mirall
i la gota que cau al seu bell mig
creant regulars i rítmics cercles concèntrics
que es van expandint lentament
aquell fotut sentiment de pau i tranquil·litat
que tot tornarà a sortir bé
tot tornarà a sortir bé altre vegada
au! va! tornem a casa que fa
fred

hores fatídiques

2011-10-04T17:13:00.000-07:00

hi ha tantes coses per fer
recuperació del coneixement oblidat, adquisició de nou coneixement, inici de noves aficions, inici-continuació de la novel·la, voltros...
però em quedo sobat al sofà
absoluta i profundament abandonat al somni
i em deixo portar pel somni
somiu?
HÒSTIA. QUÈ HA PASSAT?
MERDA MERDA MERDA MERDA
una puta mig diada de més de tres hores
fantàstic
resignat pel futur pròxim que m'espera
m'aixeco del sofà i faig el darrer cigarret del dia davant de l'ordinador
i me'n vaig a dormir
a dormir
llegeixo un mica
destruixo el llum
i construixo la foscor
tanco els ulls tanco els ulls tanco els ulls
i crido al somni altre cop
oh somni gauridor! vine a mi vine a mi vine a mi
vine vine vine vine
els primers símptomes de la fatídica mig diada no es fan esperar
començo a donar voltes al llit com un foll
i intento parar la follia inventant mons
invento mons, invento frases, invento versos
invento...
el soroll d'un mosquit em recorda que fa més d'un mes
que se m'ha acabat el líquid de l'antimosquits
un soroll ensordidor i endiablat que se m'apropa
s'apropa s'apropa s'apropa
HÒSTIA HÒSTIA HÒSTIA
agafo el peluix que em serveix per acomodar la lectura al llit
i el llenço a l'aire tot emprenyat temptant l'atzar
potser hauré esclafat 100.000 malparits d'aquests
no hi ha hagut sort
així que em llevo per segon cop
em torno a liar un cigarret
i escric aquests versos

a la cresta de l'onada

2011-09-27T14:08:00.000-07:00

estic cavalcant la cresta de l'onada
quan ens obliguen a marxar
m'emprenyo un mica
perquè, déu,
estic cavalcant la cresta de l'onada
però la marxa ja estava pactada amb anterioritat
pujam al bus que ens ha de portar a casa
i m'assec en una de les darreres fileres de seients
just al darrera d'una noia que no sé d'on ha sortit
m'hauràs de perdonar, polida, però és que
estic cavalcant la cresta de l'onada
Ei, ei. ets amiga de la nuvia?
em dic...
es presenta
t'ho has passat bé avui vespre?
ens han fet marxar massa d'hora, no creus?
just ara
quan estic cavalcant la cresta de l'onada
has menjat? tens gana?
he mangat uns quants vermells discos dolços, en vols? en vols?
en vol
saps que m'he fixat en tu aquesta nit?
ha estat veure't i dir-me aquesta noia i jo som ànimes bessones
es descollona
potser per l'alcohol que s'ha ingerit el vespre
potser perquè sóc l'hòstia de graciós
potser perquè sóc l'hòstia de ridícul
potser perquè el noi que seu al seient del costat és el seu xicot
no sé
però m'importa una merda perquè
estic cavalcant la cresta de l'onada
m'agrades, polida, ets el meu tipus
vull el teu número de telèfon. passa-me'l i quedam aquesta setmana
vinga, va. dóna'm el teu número
no me'l dones? no?
el bus s'atura
i la noia s'alça per anar-se'n
podria acomiarda-me d'ella amb un colpidor epitafi
amb alguns versos perduts disparats al seu cor
però no puc més que cridar
ACONSEGUIRÉ EL TEU NÚMERO, POLIDA
L'ACONSEGUIRÉ
perquè, collons,
estic cavalcant la cresta de l'onada

perdona, però t'he de dir que açò me put

2011-09-26T14:49:00.000-07:00

perdona, però t'he de dir que açò me put
no sé
potser és que, aquí a fora, en la foscor de la nit,
fumant el meu cigarret, a soles
la remor de la mar ha aplegat tots els meus fantasmes al meu voltant
potser és que em trobo enmig de centenars de desconeguts
i vull conservar el seu anonimat
o potser és que, simplement,
el gat s'ha evaporat en la meva freda sang
però sento la imperiosa necessitat de fugir
la seguretat de la fi del món em crida
l'escalfor de llar
la càlida soledat
sento que les meves dolgudes cames recuperen el muscle
i estan preparades per córrer
CORRE CORRE
surt corrents
i quan estic apunt de llençar el cigarret per a que mori sense una sepultura digna
i sortir per pates
un amic em planta un cobell de rentar roba ple de pomada
no m'ho penso dos cops
i m'endinso adins
fins i tot, ofegant-se
la mar fa una altra olor

guia

2011-09-26T14:21:00.000-07:00

una nit vaig somiar
em trobava desbordat
desesperat, angoixat de pena
apunt de l'aniquilació total
perdut
estava de genolls
amb els braços alçats al cel, un cel sense color,
i amb el rostre distorcionat per un torrent de llàgrimes
implorant justícia
justícia
la justícia que mai es concedeix
es va apropar a mí
desfeta humana
em va aixugar les llàgrimes
i amb la veu més dolçament immortal
i amb un somriure més càlid que la tendresa
em va dir
deixa de plorar
bé,
no és exactament el que jo volia
però una petita escletxa de foscor es va rompre en aquell instant
i es va obrir un camí
un camí de rajoles deurades
vaig deixar de plorar

voldria tornar a somiar aquella
nit

fragilitat

2011-09-16T14:29:00.000-07:00

ei!hi ha algú que vol xerrar amb tu
passo el telèfon al vell
i el molt cabró es fot a bramar
desconsoladament com una filleta que demana la mare
ell
el perfecte exemple del gran mascle
es romp en mil trossets amb una senzillesa incrèdula
per la pressió d'una paraula corrrent
per la veu de la nostàlgia
per la memòria i els records
l'home de ferro no és més que un disfressa
que amaga, sota els seus ropatges,
un finíssim esquelet de vidre
omplert amb fràgils temors
que escapen que escapen que escapen
mil i un nits de la seva dèbil pressó
joder, que marica que ets
no
no és que l'escena no m'entrendreixi
el vell ja té una edat i està cansat del patiment del temps
i sé, que a la seva manera,
ens estima i ens enyora
no
no m'emprenyo perquè plori
el món sencer plora
no m'emprenyo perquè es mostri fràgil
sinó perquè aquesta fragilitat desbordant
la seva fragilitat
és la meva fragilitat
perquè m'he romput amb anterioritat
i sé que em tornaré a rompre
mil i una nits

lluna plena

2011-09-15T15:05:00.000-07:00

no pot caminar
que síiiiiiiiiii. que està béeeeeee
que NOOOOOOOOO. que no pot caminar. tu fes-me cas a jo i demana un bòtil per a que pugui pixar. tu fes-me cas. fes-me'n

fes-me cas. fes-me'n fes-me'n fes-me'n fes-me'n
com un dolor de puntada de peu als collons
aparto l'auricular lleugerament de la meva orella esquerra
i busco una escletxa de pau a través de la finestra
cap a un horiztó de vermell ocàs
la lluna
la lluna plena
ha fet aparèixer la lluna plena
la molt puta
comença la transformació
la sang bull
els pels s'ericen
els ullals clament carn humana
els ulls preguen desitjant víctimes
i la ira s'apodera del cor de la ment dels pulmons de la fava
la vull violar destripar matar asssasinar aniquilar fulminar exterminar genocidar
hi ha tan poques persones en aquest món
capaces d'invocar al ca de maupassant
ella
ella i la tastadora de faves brasileres
sí
ella és la meva lluna plena
i tal deshonor es paga amb escreix

bé, bé. vindré d'aquí una estona
clic sense ni tans sols adéu
i desaparèix la lluna darrere d'un mantell sagnant
tanco els ulls uns segons
i torno a la dreta del pare havent empressonat a la fera salvatge
què diu
res. que vindrà d'aquí una estona
vindrà

la condemna de prometeu

2011-08-24T15:49:00.000-07:00

no hi ha res a fer
a més, no vull fer res
per la qual cosa em dedico a passejar boig
per els passadissos de la meva cel·la eterna
amb els fotuts mariques de simon and garfunkel de fons
agafo qualsevol cosa de qualsevol prestatgeria
una llauna de tomàtic, d'olives, de salsa italianes, de pèsols, de xampinyons,
de blat, de conserva, de mostassa, d'espàrecs,
de qualsevol cosa
llegeixo ràpidament la seva etiqueta
sabedor de la seva literatura barata
la seva tristesa també és la meva
tranquil·la, polida, et tornaré a llegir per els segles dels segles
sou la meva bíblia sou la meva fe
una fe falsa que destesto i que em veig obligat a seguir
a seguir a seguir a seguir a seguir
encara que estigui cansat
encara que els peus em sagnin
enara que les llàgrimes ofeguin als ulls
encara que mori
agafa't el matí, em diu, descansa
ell també se n'ha adonat
i ordena a l'àguil·la que es retiri
el dia es pon la nit neix guaridora
el sol sempre aboca les seves urpes
l'àguila sempre esten les seves ales

a la balsa de medusa

2011-08-06T14:36:00.000-07:00

però què passa?
que estrany
em sento... em sento... em sento
en
pau
potser és que estic cansat, molt cansat
destruït
però una sublim sensació d'aclaparadora tranquil·litat
m'envaeix
no odi, no ràbia, no ira
el psicòpata assassí ha desaparescut
el vouyer s'ha tornat cec
l'escalfor pateix de glaciació
el rebel no sap contra què rebelar-se
l'absència total, el buit, el no-res
sóc un nàufrag
l'únic supervivent a la balsa de medusa
però no sento el neguit de la incertesa de la salvació o la mort
atroç desesperació
simplement
em deixo portar per la corrent
el sol sobre la meva pell blanca
el vent a l'ànima
sabedor que tard o d'hora arribaré a bon port
o que algú em pescará com un px estrany i curiós
tot sortirà bé

la temptació del diable

2011-08-05T13:47:00.000-07:00

quant temps fa que vagarejo per aquest desert?
per aquest desert erm trist
fa molts d'anys, massa anys
em sento com tot un poble escollit
a la recerca d'una terra promesa
una terra promesa molt llunyana molt llunyana molt llunyana
tan llunyana que dubtes de la promesa
i estic cansat de caminar
estic tan cansat cansat cansat cansat cansat
tan cansat que m'estiraria en la sorra
i em deixeria sepultar per convertir-me en un tresor faraònic
em rendeixo em rendeixo em rendeixo
eres tan juvenet quan vas començar a caminar per aquí
vora meu, al meu costat
obro els ulls
al meu davant el serpent diable
gras i decrèpit
tu i jo hem de rallar
PER QUÈ HEM DE RALLAR? PER QUÈ NO EN POT BUSCAR UNA ALTRE?
PER QUÈ NO POT BUSCAR UN HOME FORT D'ESPERIT?
PER QUÈ JO? PER QUÈ? PER QUÈ?
perquè fa molts d'anys que caminam junts
perquè em coneix
perquè em coneix més bé que jo mateix
m'estic tornant vell i començo a estar molt cansat
i potser és hora que agafis més responsabilitats
encarregar-te d'encomanar les ordres als meus súbdits i fidels
encarregar-te dels plans de dominació mundial
els que estàs fent ara però amb un petit porcentatge
i cobrant més, és clar
NO NO NO NO NO NO NO NO NO NON O NON NON NO NON NON NO NOOOOOOOOOOOO
MERDA MERDA MERDA MERDA MERDA MERDA MERDA
PER QUÈ NO EM DEIXA RENDIR-ME EN PAU? PER QUÈ NO PUC RENDIR-ME?
las idea se'm clava a la ment i al cor com un desgarrament amorós
etern i inesgotable
m'he fet a aquest paisatge arenós i mutable
sempre canviant sempre diferent
però m'agradaria trobar-hi la sortida
EXIT en enormes majúscules de neó vermell parpellejant
a més, sóc un pèsim jugador de risk
bé,ja en rallarem
m'espolso el lleuger mantell de sorra que em cobria
contemplo l'horitzó infinit
i penso que potser podria caminar per aquí eternament
mig doblegat per una puntada als ous

l'èxtasi del senyorca

2011-07-26T15:01:00.000-07:00

sopar de síndria és el que té
són les tres de la matinada
i em llevo per anar a buidar la bufeta
apunt de rebentar
el meu cos es mou per instint
com el d'un mort vivent
sóc un mort vivent que l'han despert del seu plàcit son
i vagareja per un món totalment desconegut i fosc
que no reconeix els objectes del seu voltant
i amb un objectiu incert...
no,no. vaig a pixar, a pixar,a...
retorno a la tomba de la mateixa manera que hi he sortit
sonàmbul i trontollant i dormit
arribo al dormitori
apago el llum
i m'enfonso, enderrocat, en el llit
quan de sobte
m'envolta una llum cegadora i misteriosa i pura
què està passant? QUÈ ESTÀ PASSANT?
un raig de llum m'atravessa la ment
i quan per fi aconsegueixo calmar la sublimitat
apareix davant meu, vagament meravellosa,
la imatge celestial d'un àngel magníficament nu
magníficament perfecte
magníficament extraordinari
ah! quin esplendor
quina magnificència
quin èxtasi tan joiós
però tinc por, li tinc por
tinc por de ser cegat per tal bellesa
tinc por de no poder tornar a reconèixer la bellesa
tinc por d'oblidar la paraula bellesa
i tanc els ulls
i la llum desapareix
i la foscor torna
la foscor il·luminada per un àngel
estaré somiant?

cigar thai

2011-07-22T17:36:00.000-07:00

no puc ni en l'ànima
estic destruït
hi ha una vintena de persones
però m'assec a la primera cadira que trobo
apartat de tots
no sé el per què
però m'assec apartat de tots
sí.és estrany
escolto la remor de les seves veus
i m¡agradaria participar en les seves converses amistoses
com m'agradaria participar-hi
però no faig cap gest per apropar-mi
apartat de tots
crec que ells tampoc saben com apropar-se'm
què he de fer?
estic massa destrossat per pensar què fer
què canviar per formar part d'ells
agafo el cigar thailandès que ha portat un company del seu viatge
l'encenc
i me'l fumo
sota un infinit mantell d'infitnita i meravellosa obscuritat
acariciat per un suau i fred vent no estiuenc
aopartat i sol
amb el meu cigar thailandès
que es va consumint
lentament

sense tele ni cervesa el senyorca perd la xaveta

2011-07-18T04:56:00.000-07:00

qui sóc?
on sóc?
on...
sóc?
què hi faig aquí?
ah!sí,sí.
el magatzem.el ma-gat-zeeeeeeeeeeeem
què hi venia a fer?
què?què?què?
aquest aire, l'aire que respir aquí,
està ple de femeneïtat
em follaré l'aire
pam pam pam
ah!sí,sí.
on és la meva ànima?
l'he perduda just arrossegant-me per aquí
tites tites tites
què és això que estic xiulant?
el fotut llach?
hòstia, el fotut llach
i per què em fa ballar amb el meu pas de ball de
sóc feliç?
ah!sí, sí
ups, quasi em fotu baix
hòstia! pareix que estigui ben torrat
em deu faltar sucre?
m'estalono a una paret
i m'hi refrego com si estigués sospirant per una dona
com si estigués enamorat
estic enamorat?
L'ENEMIC L'ENEMIC fora romanços
posició de la flor de lotus
i...PUNYS FORA
ulls axinats llançant raigs x
fiu fiu
crits i escàndol, udols d'home llop, l'escala de milà,
trets i explosicions, coces i punyades i mes
fiu fiu
els meus jos dels infinits mons paral·lels imaginats
s'entrecreuen
l'escriptor, el poeta, el cineasta, el pintor, el dibuixant, el rocker, el fotògraf,
l'assassí, el terrorista, el gamberro, l'amant, el prevertit, el sodomita, el masoca,
el traficant, el performance, l'humorista, el foll
necessito descansar
necessito dormir
dormir dormir dormir
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

la resistència ha fracasat

2011-07-09T15:57:00.000-07:00

han estat anys a les trinxeres de la resistència
combatent un enemic tristament indestructible
he vist ments més poderoses que la meva
abandonar al poc temps de començar la lluita ferotge
he vist joves soldats plens de boja il·lusió de l'inici
acomiadar-se amb el cap cot i amb llàgrimes als ulls
he vist passar per allí centenars de reclutes
que no han deixat ni una petjada fòssil
tots han dit adéu, mon amour, ja no ens tornarem a veure
mai més
però jo he continuat en aquest infern
sense pujar cap esgraó de comandament
fidel a la lluita i als estúpits ideals socials
treballa, guanya calerons, gasta'ls
han estat anys a les trinxers de la resitènica
i per fi veig el límit de l'extenuació
tan aprop meu que em crema els ulls
estic exhaust
la meva ment s'ha aflablit tant que
em podria creure el feixisme o la democràcia
o qualsevol xorrada que em digueu
ha arribat el moment del meu abandonament
jo també diré adéu, mon amour, ja no ens tornarem a veure
mai més
ha arribat el moment de penjar els galons
la meva guerra ja ha acabat
és hora de donar pas a noves generacions de reponedors
i sí
potser hauré de mendigar per aquests carrers buits de bons samaritans
potser hauré de fer la cantonada
davallar-me el pantalons i fer alguna mamada
i potser hauré de fer guardia en algun bar
per intentar vendre alguna poesia
escrita en un tovalló cagat
perquè ningú vol saber del senyorca
però se me'n refot
perquè vull viure
collons! vull viure content i tranquil i en pau
així que alçau la vostra copa
i brindem que la resitència ha fracasat
i brindem pels bons temps de penúnia que s'apropen
que se me'n refoten

tocacollons

2011-07-08T14:48:00.000-07:00

es ficava a la meva vida sense cap raó
sols per tocar els ous
havia de conèixer cada passa que feia
havia de saber quantes vegades havia inspirat i expirat durant el dia
havia de saber el nom de les persones amb qui havia rallat durant el dia
havia de saber quantes vegades havia cagat, què havia cagat i
amb quin paper m'havia torcat el forat del cul
havia de saber què havia menjat i què menjaria, a quina hora m'havia llevat, a quina hora havia anat a dormir, què havia somiat, somien els androides en ovelles elèctriques?
a vegades, baixava a veure-la, després d'una nit de no parar de beure
amb una ressaca de tres parells de collons
i li etzibava un divertit gemec llastimós de ressacós
hòstia! estic fatal
ella em responia
BORRATXO. ÉS QUE ETS UN BORRATXO. SEGEUIX AIXÍ I SERÀS COM TON PARE
BORRATXO.
o, a vegades, quan m'envaïa el perídoe neuròtic de
la soledat del corredor de fons i sortia al carrer per casa seva
per la simple vessa d'obrir casa meva
m'acomiadava amb un estrany per un acomiadament m'en vaig a cÓrrer
ella em responia
AI! ESTÀS LOCO
o, a vegades, quan tornava a casa després d'haver anat a comprar menjar
i entrava per casa seva amb totes les bosses per la simple vessa d'obrir casa meva
ei! ja sóc aquí, entrant al joc
ella em responia
QUE? JA HAS ANAT A COMPRAR DROGA?
o, a vegades, quan les circumstàncies de la vida
m'impedien les meves obligacions vers el quiso
ella m'ordenava categòricament imperativa
HAS DE TREURE EL CA!
o, a vegades, demanava la meva presència
pel simple fet de demanar la meva presència
a veeeeeeure, què paaaaaassa?
ara,
el silenci s'ha fet més poderós i gegantí
sublim i com en un quadre de friedrich
el contemplo per intentar combratre'l
però el silenci és silenci
i ni es sent els udols d'una mísera ànima en pena
bé, ja n'hi ha prou
em vull retirar a desaparèixer quan crec sentir que algú em crida
serà ella que em crida o sols és l'eco perdurable del meu nom
tantes vegades repetit?
la ment provoca sovint males passades
m'havia acostumat a les seves tocades d'ous
que m'emprenyaven i em divertien
i que s'enyoren

fent un esforç

2011-06-25T14:34:00.000-07:00

no tenc cap ganes d'anar-hi
però he de fer un esforç
aquests darrers dies
el desig d'aïllament s'ha tornat perillosament
poderós
com una fantasiosa presència maligna creguda vençuda
i que ha anat recuperant el seu poder en els ombres
sense que ningú se n'adoni
sense adonar-me'n
sí, vinga. surt i agafa un poc d'aire
te farà bo
em canvio la roba, agafo doblers, agafo el tabac
i ja som partit
m'asec a la primera fila del bus
prefereixo asseure'm sempre en les últimes
però s'ha omplert de guiris borratxos i escandalosos
que atenuen el meu sentiment d'extrema soledat
com si em trobés en un altre país, com si em trobés fora de casa
i per combatre'l
em planifico la sortida
arribaré a les 23:00, a les 00:00 ben gat, a la 1:00 cap a dormir
arribo a les 23:00, em connecto un cigar liat en l'espera
i vaig a buscar un bar per fer una pomada
me'n prenc tres com si fossin un medicament asquerós
la quarta decideixo fer-la amb algú
perquè estar enmig de la gentada em fa sentir encara més sol
tinc sort
trobo uns amics i m'hi afegeixo
faig una cervesa perquè la cambrera s'ha equivocat
bé, és igual, a partir d'ara aniré de cerveses
xerrant amb els amics apareix un somriure que creia extint
i per un instant crec que serà un bon vespre
i a la merda l'horari a seguir
ah! quin gran il·lús que sóc
els primers símptomes d'embriagadesa apareixen ràpidament
i me n'adono que amb les frisseres no he menjat res
i que a més estic cansat
porto a sobre tot el cansament de la història humana
al final, compliré l'horari establert
faig dues cerveses més
i poc a poc em vaig endinsant en la desconeixensa de la gentada
per desaparèixer
sense ni tan sols acomiadar-me
sense ni un trist adéu
vaig a comprar una mica de menjar (bocata de formatge i crispetes)
i men'n vaig a esperar la meva beneïda llar
arribo a poble una hora més tard del que havia previst
després d'un plàcit esvaïment
i enfilo el darrer tram de costa cap a la son reparadora
totalment vençut
amb les converses a les mans
desitjant tocar el llit i res més
bé, almenys
he fet l'esforç

haiku. salvació

2011-06-01T15:01:00.000-07:00

pensant paraules
poc a poc formant nous mons
continu vivint

es pardal i es moix

2011-06-01T14:29:00.000-07:00

es regne a ses meves mans
obert i silenciós
però alguna cosa destorba sa tranquil·litat inicial
un cant animal que no sé d'on procedeix
el cerc el cerc
per expulsar sa seva intrusió inesperada
aquí no aquí no aquí aquí no
qual alç es cap despitat i
el trob davant mateix des meus ulls
petit i delicat i feble i tendre i lliure
provocant-me un absurd pànic
com si aquella cosa menuda se m'haguera de tirar a nes coll
i em destripés sa jugular
VESTE'N VESTE'N ARA MATEIX
FUIG FUIG NO POTS ESTAR AQUÍ
i s'inicia un persecució còmica per sa sala de sa trona
fins que aconsegueix portar-lo fins a ses portes des castell
i amb un últim crit foll
l'aboc a nes brut i salvatge carrer
es pobre cau a un portal totalment abatut
per sa meva falta d'escrúpuls i injustícia
i té sa mala sort que per allí passava un bonic moixet
no fa falta cap tipus de presentació
es moix obra sa seva gola
la clava terriblement sobre sa seva pressa
i se'n va tan amablement com li permet sa seva espècie
es meravellós espectacle de sa natura
què em vol dir aquesta horrible visió?
si l'hagués permés quedar-se a sa dreta des pare tot poderós
a redós de sa veritat
aixoplugat en es regne
encara seguiria viu
vol dir açò que he de regnar a fins a sa meva mort?
que no he d'abdicar?
sóc responsable de sa seva mort
però per molt culpable que em senti
continu sent es rei des meu regne
i a nes meu regne
govern com em surt des ous

windows 95 (antisocialisme militant)

2011-05-25T14:38:00.000-07:00

el rei en la seva trona
solitari i desitjós de solitud
immers en els seus pensaments de conquesta mundial
immers en el zelda ds
quan algú demana audiència
estàs aburrido, eh?
com? què? qui es digna a dirigir-se al rei en la seva trona?
ehhhhhh... no... bueno... sí...
se nota, no? 5o céntimos
clic
no hay mucho que hacer ahora. no se ve mucha gente por la calle
habrá que esperar a que lleguen y que compren un montón
y que el negocio te vaya muy bien y que ganes mucho dinero y
com? què? però qui cony es creu aquesta? què collons voldrà?
no s'havia acabat ja la conversa?
ehhhhhh...no no...no. el negocio no es mío. yo ...cobro lo que cobro
bueno. pues que te paguen más
sí...sí... claro... claro
que te pongan un ordenador o algo para pasar el rato
eh... sí...sí... claro... claro... hablaré con... hablaré con el jefe
bueno. pues pasaré mañana y así matarás unos minutos
eh?... claro..sí... hasta mañana
adiós
a...adiós. que...que vaya bién...
hòstia puta! no se n'anava mai
el fotut window 95
treia fum

windows 95

2011-05-25T14:06:00.000-07:00

Xaplin i jo enfilant la recta final
Xaplin rastrejant un cony caní
jo gaurit amb els cascos absort en la seva música
aïllat del món que m'envolta
a dins de l'espesa i blanca boira
quan la meva aura mística perceb alguna cosa
un crit
algú em crida algú em crida
busco el crit
qui em crida?
qui busca al senyorca?
ets tú bon home?
l'ets?
sí sí és ell l'és
m'hi dirigeixo lleument fent-li veure que no sento una merda
amb els cascos posats (passa sovint això, que la gent et parli
amb els cascos posats)
i me'ls acomodo per escoltar la seva bona nova
dic si l'has ensenyat a fer-te la primitiva
com? què? però què m'està dient?
la meva ment processa la frase analitzant
tots els seus sintagmes i complements
processant... processant...
vinga, va. he de dir alguna cosa. he de dir alguna cosa
però les paraules s'entrebanquen entre elles
s'estavellen al terra esmicolant-se
i s'alcen ràpidament descompostes per travessar una minúscula porta oberta
totes alhora
com si es tractés d'una cursa amb premi
com si fossin espermatozòides desitjosos de clavar-se a l'òvul
sí...no...sí...eh...bé
ho... ho... ho he provat però... però... el cabró no em fa cas
je je
je je
conversa liquidada i tots contents
tenc el puto windows 95 instal·lat
al cap

adéu, polida, adéu

2011-05-24T06:31:00.000-07:00

adéu, polida, adéu
te dic adéu
sense ni tan sols haver-nos conegut
perquè les poques paraules amb les que ens comunicam
són suficients per saber que no sóc ningú per a tu
te dic adéu
sense ni tan sols haver-te enyorat
perquè veure't asseguda allà on sigui que seus
basta per adonar-me que no t'asseus per esperar-me
te dic adéu
sense ni tan sols haver-te escrit un poema d'amor
perquè no escric poemes d'amor
i tú no llegeixes poemes d'amor
te dic adéu
sense ni tan sols haver-nos gaudit
perquè gaudeixes d'altres plaers més propers
i, sicerament, jo sols et podria oferir versos de consol
te dic adéu
sense ni tan sols haver vessat llàgrimes d'alegria i tristesa per nosaltres
perquè vesses llàgrimes pels caiguts
i jo sóc massa egoïsta
adéu, polida, adeu
perquè ets massa real en la teva nit alegre
i jo m'aixopluc en la hipocresia segura del dia
perquè no vols ser la meva musa
i jo no vull muses
adéu, polida, adéu
tal vegada
en un altre moment

petits inferns

2011-05-19T15:48:00.000-07:00

en el silenci de la foscor
agaf forces fumant un dels meus cigars
l'estamp amb ràbia contra el terra
el remat amb una trepitjada farta
i ja estic preparat
les seves portes se m'obren a cadasquna de les meves passes
l'última és la meva elecció
...
entr
l'espectacle pot començar
que s'abaixin les cortines
l'actriu principal estirada en un esquifit llit mortuori
mig nua
amb una palangana als pits
gutureja sons atàvics impronunciables
exorcitza la seva dentadura postissa
juntament amb un seguit de sucs gàstrics i baba
es neteja la boca i la cançó d'apareament
d'una estranya au infernal tornen
l'escena es repeteix fins a l'extenuació
com en un film experimental
sóc l'únic espectador de primera fila
sóc prometeu
sense poder fugir del seu torment
sense poder escapar del seu petit infern
la vida no és més que una succeció de
petits inferns

dues visions

2011-04-26T14:22:00.000-07:00

capvespre postapocalíptic al super
sóc el guardià dels queviures
empunyant un escuradents
des de la meva trona maiestàtica
llegint lou reed
que vengui qui vulgui a robar-me
que defensaré el meu reialme des de la distàcnia
com a bon estratega
com a gran covard
com a savi rei
que vengui qui vulgui
que vengui qui vulgui
que vengui qui vulgui
un hola chaval
em desperta de la meva fantasia
el canari m'ha vingut a visitar
amb la seva espesa i frondosa barba de mariner
de cabells secs com a fil de pescar
vol 4 iogurts
el menjar de tota una setmana
entra una alta i esbelta jove
d'infinites cames i cul firme com dictadura
els dos la saludam efusivament
com si es tractés d'un profeta que ha vingut a salvar-nos
llavors, el canari
aquest home estret de la carretera de mccarthy
que 7 vides ha salvat i que 7 vegades ha vist la mort
deixa entreveure a través de la seva descuidada barba
los hombres no deberíamos envejecer jamás
els dos riem però
són paraules que amaguen una profunda tristesa i resignació
que em recorden que tot s'acaba tard o d'hora
que em deixi de romanços
i que trobi el senyorca d'una puta vegada
però sols em ve al cap la imatge del meu vell
el meu vell que em diu
aquesta
prest es morirà

a veure què passa

2011-04-24T14:48:00.000-07:00

vaig baixar al bar a fer una cervesa
a veura què passa
pel que es veu, pareix que la gent encara no sap
que han obert
una parella del poble
4 jovenents d'extraradi i 4 cambrers xarnegots xarnegots
però vaig baixar al bar a fer una cervesa
a veura què passa
saludo a m
em sento a la barra i demano la cervesa
collons, mitjana. bah, tan és
espero a que m em faci una mica de cas
però està enfeinada preparant una comanda per la terrasa
així que em prenc la cervesa en completa soledat
escoltant la música que ha escollit m
estic una mica decebut
recull de rumba i mestissatge
si almenys fos rock
em sento ridícul, allí, tot sol
pel que apuro la cervesa
però com que vaig baixar a fer una cervesa
a veura què passa
regiro les butxaques a la recerca de monedes perdudes
i demano una altra cervesa
quan apareix un dels meus col·legues
s'asseu al meu costat i demana una ronda pels coneguts
la soledat minva i ens posam a xerrar de les nostres coses
de com ens van les vides, dels plans de l'acomiadament de solter de k, de la seva possible nova conquesta, d'un magnífic i futur viatge al brasil plegats, de les coses del poble, de m
mentre cauen rondes i més rondes
i a mi se'm comença a desvirtuar la realitat
bé, ja n'hi ha prou, ja n'hi ha prou
ja
n'hi
ha
prou
m'acabo la darrera cervesa i me'n torno a casa
amb l'estranya sensació de no ha ver trobat el que buscava
però és que sols vaig baixar al bar a fer una cervesa
a veura què passa

senyor de glas

2011-04-19T15:29:00.000-07:00

és un drama
un autèntic drama que a ningú li agradaria experimentar
sóc un dels últims de la fila
tot i així no em lliuro del dolor que carrega l'oxigen
que respiram
per alguns la mort encara és propera als seus cors
d'altres comparteixen el patiment de les vícitmes
i d'altres es veuen superats pel succés
dono el condol i surto de l'esglèsia
que sols trepitjo en aquests casos
sense vessar ni una sola de les meves llàgrimes
sense un mal al·lè
sense un tremolor d'esgarrifança
sense ni tan sols sentir la mort
li hauria de tenir algun tipus de respecte
a aquesta filla de la grandíssima puta
sobretot perquè no sé jugar a escacs
però m'allunyo del dolor amb el cap alt
i sense tornar la vista a la tragèdia
mentre el vent acaricia el meu nou cap nu
convertint el meu cos en un vertader timpà de gel
no vull vessar cap llàgrima més
no vessaré més llàgrimes
perquè el senyorca és fred
com un fotut mal dia d'hivern
com la soledat eterna
com la mateixa mort

quin malparit. que fill de puta

2011-04-19T14:45:00.000-07:00

holaaaaaaaaa!
holaaaaaaaaa!
com estàs?
quan de temps?
la conversa comença així
com tot diàleg informal
no és que estigui realment interessat
en el que diuen aquestes dues altes dames comtals
tampoc és que m'interessi escoltar-les
m'importa una merda el que es diu
sóc sempre el darrer en enterar-se de les coses
però no en puc fugir d'aquesta
es troben al meu costat
vora la meva trona majestàtica
després de rendir-me pleitesia
després de fingir un somriure forçat
i retornar al meu reialme
per planejar la conquesta del món
d'un món minúscul i insignificant
que encara ha de contruir les seves fronteres
enlloc
hem aconseguit vendre la casa
i ara estem vivint a...
en una casa més petita però
poc a poc les coses van tornant al seu lloc
aaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!
quina meravellosa simfonia tan ben interpretada
quin crescendo tan apoteòsic i èpic
quina composicíó orquestral tan ben conjuntada
quines notes sublims
quina bellesa per als meus oïdes
continui impassible en el meu altar
buscant una oració perduda en versos no escrits
però a dins meu
el meu altre jo
està caminant claquè
formant una peça de ball d'avantguarda
o ballant una dansa dionisiaca de passos inventats
collons!
em sap una mica de greu
perquè no és de les conqueridores que més odïi
el seu rostre traspua amabilitat i candidesa
i honradesa i humil·litat
però és superior a les meves forces
i no puc més que alegrar-me
de la desgràcia de la classe dominant
i amb el somriure essbossat en les profunditats
del meu obscur cor
em dic a mi mateix
quin malparit. que fill de puta
ja ja

fugir del cercle

2011-04-15T16:12:00.000-07:00

un cercle
el camí és un cercle
del que no en vols sortir
et lleves vas a currar tornes a casa i a dormir
et lleves vas a currar tornes a casa i a dormir
et lleves vas a currar tornes a casa i a dormir
veus el cercle
n'ets clarament conscient de la seva existència
sabedor de la seva transitabilitat
hi transites amb el cap cot i amb les mans a les butxaques
amb la mirada fixada en les seves cegadores rajoles grogues
que desprenen una llum hipnòtica i narcotitzant
impossibilitzant que te n'adonis
de les centenars de petites portes al seu marge
amb gegantins neons vermells que tartamudegen
EXIT...EXIT...EXIT...EXIT
però el cercle és tan fàcil de seguir
tan còmode
tan fotudament segur
que segueixes amb el cap cot i amb les mans a les butxaques
continuant amb les teves miserables passes d'insignificància
para't para't PARA'T
aixeca el cap i treu les mans de les butxaques
fes una cervesa o una copa de vi
i en la següent porta
entra
ENTRA FOTUT MALPARIT DELS COLLONS

mesures desesperades

2011-04-10T13:47:00.000-07:00

ha estat un vespre amable
però l'amabilitat s'ha disolt aviat
potser a causa de la pomada que m'he empessat a desgana
(no hi havia cervesa en aquell bar; vos ho podeu creure?)
i decideixo partir per fondre'm en somni
segueixo un camí serpentejant cap a casa
que es forma a cada passa que dono
amb l'únic consol d'haver vist dues rotges
entro a casa no sense esforç
tropisso amb unes bosses que he tirat abans per terra
i pujo les escales a quatre grapes
agafo un poal (per si decàs, em dic)
i em vaig a dormir
estic incòmode
cada moviment del meu cap és com una hòstia
d'un boxejador dels pesos pesats
i el cos s'ha començat a transformar en metall rovellat
que impedeix a les articulacions el seu funcionament regular
i a cada segon que passa va adquirint més tonatge
apropant-me al fosc i abismal precipici
no estic marejat
no tenc ganes de gitera
però la situació és crítica
deicideixo ficar-me els dits
introdueixo la mà a dins de la gola
i com no sé fins on he d'arribar per activar l'expulsió
condueixo la mà fins a les profunditats de les meves entranyes
per extirpar el tumor
i...
la mar és un mirall on s'hi reflexa la meva ànima
i mentre reflexiono sobre el significat d'aquesta imatge
tanco els ulls plàcidament
sovint
en la vida
s'han de prendre mesures desesperades

ca faldiller

2011-04-07T14:20:00.000-07:00

fer un cigar a les 11:30
assegut al portal de la meva pressó particular
no és un bon auguri
deixo passar el temps
contemplant el nociu fum com s'eleva als cels
com 21 grams d'ànimes
la meva ànima
fins que a la llunyania
apareix el toyota 4x4 del mestre
reclama la meva presència al seu costat
mato el cigar amb tot el pes de la ràbia de saber què m'espera
i enfilo camí resignadament
responent a la crida de l'amo
el trobo reunint material de recambi
collonut! xapuses
m'indica dos caixons d'eines que porten el meu nom
en agafar-los la ment se'm desprèn i m'abandona
adéu
el líder marca el recorregut al capdavant
i segueixo el seu voluminós cos
a l'espera que s'apoderi de mi l'obedïent soldat ensinistrat
busca un tornabís
busca'n un d'estrella
busca les tisores
busca un ganivet
lladra si surt aigua
lladra si l'aixeta degota
portá-li això a aquell home
riun les meves gràcies absurdes
busca, Busca, BUsca, BUSca, BUSCa, BUSCA
bon quisso. bon quisso
perdo al mestre de vista
perdut en aquell laberint cubista
surto al carrer
un esplendorós sol majestatit em cega
encenc un altre cigar
i amb la primera calada
amb el seu negre fum víric destruïnt les meves entranyes
retorna a mi el meu ser
collons! sóc un puto ca faldiller
fins quan hauré d'aguantar aquesta merda?
fins quan seré modelat per un pèssim esculptor?
just acabo de començar
aguanta. aguanta. ànims
i mentre espero l'arribada dels bons temps
busca, busca...

l'insomni del company. remei a mà

2011-04-02T15:32:00.000-07:00

no puc dormir. em desperto a les 4
i què fas llavors?
miro documentals. per això vaig contractar el plus
ah, cabró ja sabem per a què el tens i
per què no despertes a la parenta?
jaja m'enviara a pendre per sac
entro jo:
i per què no te fas unes bones pallotes?
fer-se unes bones pallotes és el millor remei per l'insomni
jo ho faig i agafo la son totd'una
me les faig quan estic intranquil dins al llit
el prefix desapareix instantaneament
fua! relax total
em miren riallers i amb expressió nostàlgica
són gent que ha abandonat l'afició adolescent
no sé perquè
fer-se palles no és cap barbaritat ni perversió
és una activitat d'allò més sana i aconsellable
és un remei que sempre tens a mà
alivia la tensió com a droga
i a més
com diu woody allen
és fer l'amor amb algú a qui estimes

nit a les portes de l'infern

2011-04-02T11:24:00.000-07:00

15 o 20 minuts em diu l'algutzil vestida de metgesa
així que m'assec a una cadira
recolzo el cap contra la paret, prima i rugosa com a paper de nat
i intento aclucar els ulls
per sotmetre'm al règim del somni revitalitzador
però és impossible
és tasca de narcolèptic
estic massa pendent de les passes de jutges i botxins
a través d'una cortina groga destenyida
que ens separa de la resta de condemnats
i a més
la meva clienta no para de planyir esbufecs de desesperació
que se't claven al cor i a l'ànima com a malaltia incurable
les cortines cauen
l'espectacle està apunt de començar
una extra de la funció entra a escena
sense ni tan sols reparar en mi
agafa a la meva defensada, estirada plàcidament sobre un llit mortuori
i se l'emporta
jo les segueixo per freds passadissos mesquins
intentant recordar la meva argumentació final
no tenc èxit
EXIT EXIT EXIT a la meva ment
ens porta a una nova cel·la indiviudal
empleno un formulari de formalitats
sense prestar atenció a les dades
estic massa fet pols mirant a la senyoreta que l'ha portat
però he vingut a el que he vingut
entro a la habitació, gèlida i cruel
acomodo una cadira i vinga, ànims
ho aconseguiré?
a la llunyania
algú dispara un gemec desconsolat de dolor insuportable
que rebota per tot arreu fins als meus oides
PAM PAM PAM i més PAM
i a la sublim sinfonia de patiments aliens
se li ha d'unir els laments de la meva pacient
laments exagerats i intranquils que requereixen la meva atenció
el fred s'apodera del meu cos
el fred de l'infern
i em quedo contemplant la lenta mort de la nit obscura
a l'espera del llarg naixement d'un nou dia
que em doni
esperança

cap a la foscor

2011-04-01T14:54:00.000-07:00

les dues de la matinada
i un succés inesperat m'impulsa
a solcar la vasta profunditat de la foscor
a fora, silenci
el silenci que acompanya a la nit dormida i fosca
tenyida lleugerament per la somorta llum dels fanals del poble
vigies de la nostra esperança
una esperança imperceptible i desapercebuda
en la que ningú repara
engego el cotxe
engego la música (la zona sucia no deixa de sonar)
el meu estat és una combinació de desvetllament i rendició
i així
enfilo camí
ningú al meu voltant
la carretera és per mi sol
sóc el rei del món?
d'aquest món d'ombres sinistes i espectrals?
se'm passa pel cap conduir a l'anglesa
apagar els llums del cotxe per gaudir de tot l'esplendor del meu regne
què hauria de fer?
tanco els ulls
sols un infinitessimal instant
per contemplar la immensitat aclaparadora de la foscor
i quan els torno a obrir
se'm revela una bellesa fins ara obscura
la foscor és hermosa

attitude

2011-03-16T04:43:00.000-07:00

matí de comprar menjar
(a la nevera, productes caducats i refrescos que
no sé d'on surten i que mai beuré)
enfilo cap a la capital escoltant el nou de nacho vegas
avui ha sortit el sol o és una il·lusió?
a la carretera el meu cotxe i el mateix decorat repetint-se
i poca cosa més, potser una rata que travessa?
arribo al supermercat
hi entro estirant un carro per la seva part davantera
com qui passeja un ca
començo a recórrer els seus passadissos tan familiars
i el primer que em demano
on sóc?
seguit de
què hi faig aquí?
per finalitzar amb
què he de comprar?
com sempre acabo aganfant quatre tonteries que no he de menester
i en 10 minuts en sóc sortit recordant el que he oblidat
i ja que sóc a capital perquè no fer-ne un voltoi?
entro a una llibrerira; sempre pot haver-hi alguna cosa interessant
bingo
agafo "ultraviolencia" d'un tal miguel moguera
una espècie de tira còmica novel·lada
recerco una mica més
m'aturo davant de "l'art de ser feliç" de Schopenhauer
però desestimo la idea
no he pogut llegir filosofia en ma vida
una vegada vaig voler llegir "l'anticrist" de nietzche
i no vaig passar de la cinquena pàgina
a pagar, doncs
em trobo amb una companya d'un curs a que vaig assistir
li dono dues besades
però què cony passa
dues besades?
em quedo parat de mi mateix
però la cosa continua
li dono conversa
m'interesso per la criatura que acaba de tenir que porta amb ella
alabo la seva bellesa i totes aquestes formalitats
i xerram de la nostra situació laboral
em disculpo per anar a pagar
amb la caixera faig broma perquè m'he quedat completament absent
esperant no sé què
ja ja ja ja ja
m'acomiado amablement xao, que vaya bién
i de camí de retorn al cotxe vaig pensant què acaba de passar
llavors me n'adono
són les 12 del migdia
i estic drogat, anestesiat, borratxo, somiador
encara estic ben adormit
en aquest estat, la vida em pareix menys vida
i el món menys real, menys espantós i horrible
més habitable
la seguretat viatja per les meves venes inflant el meu cor
el cos se m'estira herecte i altiu
i per una vegada, els meus ulls es claven en altres
segurament, les rayban d'aviador ajuden a tal propòsit
engego el cotxe
com collons nomia la noia?

invisible

2011-03-06T15:05:00.000-08:00

ei, ei, ei, ei, EI EI
m'apropo a ella
l'acaricio tendra i tímidament el braç
i esbufec un altre
EI
però passa de mí com de la merda
i em dic a mi mateix
hòstia! sóc invisible
quina puta passada
em podria passar tota la nit descollonant-me
gastant bromes a tot aquell ramat embogit per la foscor
tirant a terra gots de plàstic de mans congelades
per crear comentaris: Joder! que gat que vas
o tocant culs i pits de dones
per esperar una bufetada a un innocent
o simplement
fent-los emprenyar
m'estranya l'elecció que acabo de fer
l'opció més senzilla i lògica
seria creure'm un fantasmal espectre
que vagareja entre la multitud
una ànima en pena que busca complir la seva última missió terrenal
bé
he de confesar que vaig bastant gat
i mai s'ha de desestimar el poder de l'alcohol
per assassinar
joder!
només volia demanar foc
només volia fumar-me un cigarret
per poder dormir aquesta nit freda i
invisible

els dies

2011-02-10T11:32:00.000-08:00

els dies passen
com àngel
que cau
a l'infern
en somnis
de somiador

desencaixat

2011-02-02T17:17:00.000-08:00

fa un dia esplèndit
és un dia de vi i de cerveses
d'amics
de parelletes que no deixen de mostrar el seu amor mutu
i jo
no deixen de besar-se
d'engrapar-se el cul
de riures còmplices
a nit hi ha hagut festa, em dic
em dedico a fer fotografies
a la sublimitat del cel
a la soledat d'un tronc mort
a natures mortes de material de construcció
a composicions de blocs trobats
a paisatges desinteressats
mentre ells no deixen de magrejar-se
sóc el guionista d'una pel·li porno
sóc un gra en el cul
sóc una xeringa a la platja
totalment desencaixat
però el que més em fot
el que més ràbia em fa
són els putos records
i el desig
els records i el desig
com fantasmes que em persegueixen
MORIU D'UNA PUTA VEGADA
I DEIXAU.ME EN PAU
CAMINEU CAP A LA LLUM
I DEIXAU ALS VIUS MORIR
com els surti dels collons.

vida de poeta

2011-01-15T16:31:00.000-08:00

si tingués collons
ho deixaria tot
deixaria la casa tal com està
feta una merda i ruïnosa
posaria quatre draps bruts dins d'una bossa
i sortiria cagant llets d'aquests puta indret
per viure una veritable vida de poeta
em convertiria en un autèntic rodamon
viatjaria caminant
a l'espera d'un bon samarità en infinites autopistes
per anar de ciutat en ciutat
i perdre'm en els seus carrers com un surrealista
buscaria treballs de misserable esclau
en recollides d'alguna fruita en terrenys d'algun fotut terratinent
netejant letrines plenes de merda eterna
o fregant muntanyes de plats
dormiria en pensions de mala mort
entre els crits de mil bojos i els laments de la humanitat
o en una habitació de motel de putes
escoltant el món com s'ensorra
i si no pugués pagar el redós de quatre parets
ho faira en qualsevol portal en qualsevol banc de parc
o en el recer d'un contenidor de fems
abraçat a un fastigós vi de bric
quan tingués ganes de fotre un clau
buscaria la puta més barata de la contrada
i intentaria que en fes el servei gratuïtament
o per la xavalla que es trobés en una de les meves butxaques foradades
i en els moments de calma absoluta
en l'ull de l'huracà
en les nits de soledat
buscaria qualsevol paper perdut
qualsevol tovalló tacat de saliva
qualsevol tela estripada
i hi escriuria poesia
per finalment
amb tota propabilitat
morir congelat
amb una d'aquestes petites poesies entre els dits
en un carrer de Buenos Aires
en canvi
estic davant de l'ordinador
escrivint aquests versos
convençent-me a mi mateix
que no sortiré d'aquí
en ma puta vida
mai

ballant el setè segell

2011-01-10T09:49:00.000-08:00

la llum del dia comença a minvar
i les ombres esperen impacients el seu torn
entram al camí
xaplin al davant
és el líder
i amb les nostres primeres passes
en aquell sender que condueix a l'havern
ens ve a rebre càsper
amb el seu blanc somort
que pressagia un futur que vull pospondre
tant com pugui
se'm tira al davant
se'm fica entre les cames
reclama la meva atenció
retant-me a una inútil partida d'escacs
però estic immers en el drowning men de fanfarlo
la música s'endinsa en mi
s'apodera de tot el meu cos
i em fa saltar i ballar
i d'aquesta manera
la comitiva ja és formada
i tots tres
ens endinsam en les profunditats de la foscor
ballant i cantant

indigne de ser humà

2011-01-01T15:29:00.002-08:00

indigne de ser humà
així és com collons em sento
indigne de ser humà
que el malparit de déu
em llençi el que vulgui
que em fulmini amb un raig olímpic
que m'envii una de les set plagues per mi sol
que milions de grius em mengin el cos
agafar el cotxe ben gat i estavellar-me contra
un arbre milerani
estar en el lloc precís i a l'hora precisa
d'un suïcidi religiós
una fotuda sobredosis d'alguna merda
de cafè
de te
de tabac
d'alcohol
d'estupidesa
així és com collons em sento
indigne de ser humà
per quina puta raó sóc viu
si sóc completament incapaç de res?
els meus ulls estan a punt de la rendició
l'alcohol venç al meu cos
a la meva ànima
al meu cor
el cigar mor
indigne de ser humà

indigne de ser humà

2011-01-01T15:29:00.001-08:00

continuar

2010-12-31T17:25:00.000-08:00

desitjos
un nou començament
i jo em demano perquè collons he de continuar
hi ha una al·lota que m'agrada
que hi somio
però sóc incapaç de dir-li
ei, tia. m'agrades molt
i a més està volant al voltant d'un capullo
per què he continuar?
per que hòsties he de seguir?
em sento com un rodamón que no ha viatjat una merda
sempre quiet al mateix lloc
invisible perquè es pensen que he partit
que no hi sóc
i crido
EH. QUE SÓC AQUÍ
però nongú m'escolta
ningú m'escolta
i sóc incapaç de fer-me escoltar
doncs,
per què continuar?
per què seguir?
seria tan fàcil agafar un ganivet
i serrar les meves venes
però els ganivets que tenc no tallen
seria tan fàcil empassar-se una tableta de pastilles
però sols tenc caramels
per què continuar?
per què seguir
si no tenc ni una puta merda?
i escrivint aquest versos amagats
me' n'adono que son l'únic que tenc
aquests versos despreciats
aquests versos d'ombra
versos de poeta mort de fam
i que són la única cosa que em mantenen de peus
per ara
el senyorca
està molt lluny

en dies com avui

2010-12-25T15:51:00.000-08:00

en dies com avui
la soledat golpeja violentament
i açò
fa mal

mons

2010-12-21T17:09:00.000-08:00

no deix de somiar mons
que reciten, escriuen, publiquen, canten, ballen, exposen, s'enamoren
i mentrestant
aquí
jo
no deix de somiar mons

capvespre al futbol

2010-12-18T10:19:00.000-08:00

IMBÈCIL IMBÈCIL IMBÈCIL IMBÈCIL IMBÈCIL IMBÈCIL
SUBNORMAL SUBNORMAL SUBNORMAL SUBNORMAL SUBNORMAL SUBNORMAL
CAPULLO CAPULLO CAPULLO CAPULLO CAPULLO CAPULLO
FILL DE PUTA FILL DE PUTA FILL DE PUTA FILL DE PUTA FILL DE PUTA
XULO XULO XULO XULO XULO XULO
JUDES JUDES JUDES JUDES JUDES JUDES
IDIOTA IDIOTA IDIOTA IDIOTA IDIOTA IDIOTA
LLEIG LLEIG LLEIG LLEIG LLEIG LLEIG
MARICA MARICA MARICA MARICA MARICA MARICA
TU TU TU TU TU FILL DE PUTA SI TU TU XULO DE MERDA VINE AQUÍ SI TENS COLLONS
VINE QUE REBENTARÉ SA CARA
crec que ha estat un capvespre ben aprofitat
a vegades
sa vida és així de simple
(somriure)

Casper, el moix fantasma

2010-11-25T03:39:00.000-08:00

hi ha aquí, un caminet poc transitat
i escasament il·luminat
pel qual m'hi agrada portar el Xaplin
amb la seva plena foscor i
juntament amb l'aïllament que em proporciona
la música que vaig escoltant
és com passejar pel no-res
a dins de la fi de la món
ben bé com trobar-se al mateix llimbs
abstret en els sons que transmeten els cascos
de sobte
apareix al meu costat un moix blanc
qual esperit fantasmagòric
que acompanya les meves passes
em recorda al petit Nuvolet en francès
qui buscà el meu calor sols uns quants dies
fins que haguérem de prendre la fatal decisició
estava fet una merda
potser, per això, cercava desesperadament una mica d'escalfor i amistad
o el que em volia dir realment era
bé, company, tu seràs el pròxim
no te'n queda gaire, d'estona aquí
i això m'espanta terriblement
quan Casper apareix em vé al cap tot això
i aquests pensaments m'acompanyen
fins que surto de la zona morta
Casper no passa de la llum que dóna la benvinguda a un nou carrer
s'hi queda allí
per semre
i els meus pensaments de mort
amb ell
per allí
hi passo cada dia

metàfora

2010-10-31T03:22:00.000-07:00

està inquiet
el cul sobresortit com si tingués hemorroides
i comença a ensomar el que l'envolta
amb el seu nas de fotut ca caçador
sniff sniff
no, aquí no
sniff sniff
no, aquí tampoc
sniff sniff
puaj, aquí menys
i després d'uns quants intents més
tria el lloc idoni
i es posa a cagar

no sóc un d'ells

2010-10-29T11:08:00.000-07:00

voldria entrar en un bar i demanar una cervesa i una altra i una altra
i una altra i una altra i una altra i una altra i una altra i un altra
i una altra i una altra i una altra i una altra i una altra i una altra
però en comptes d'això
m'he de quedar amb la primera i
fer-la durar com una vida bíblica
paladejar-la com si fos un bon vi
contemplar-la com si fos una obra d'art i
buscar el seu significat intrínsec i existencial
i si algú em demana si en vull una segona
he de lluitar amb el sabor que em deixa
i amb els seus efectes complaents
i amb sufriment he de dir: no, gràcies
em voldria banyar en tots els mars
en whiskies en vodkas en xoriguers en tequil·les en conyacs en rons en vins en xampanys en caves en herbes en licors de fruites
però en comptes d'això
m'he de conformar en amb una basseta
formada per llàgrimes de pluja d'algun déu no orat
preferiblement
rebaixada amb aigua salada
i si una nit d'aquestes lliure de represions mentals
dic: hòstia. estic fatal
em voldria ficar els dits dns el fons de les meves entranyes
i expulsar el mal que em perturba
però em comptes d'això
si això passa
el món s'acaba
el món s'acaba durant uns quants dies
i si una nit d'aquestes de festa i algarabia
transcorre amb una insòlita normalitat
em voldria ficar dins el llit i
abandonar-me a un plàcit son de vida plaenta
en comptes d'això
en tocar el coixí
el meu cap es transforma en una boja baldufa que no té intenció de parar
i em cremo les mans intentant matant el seu frenètic moviment
qual insà home de manicomi
i si un matí després d'una d'aquestes nits de borratxera
em llevo amb una resaca de tres parells de collons
voldria dir: A LA MERDA. i obrir una altra cervesa i una altra i una altra
i una altra i una altra i una alltra i
però en comptes d'això
em llevo amb l'apocalipsis en el meu cap
amb les trompetes de jericò i les seves murades enderrocant-se
amb una sinfonia experimental improvitzada i estrident
i m'he d'empessar tres putos ibuprofenos per calmar una llarga tempesta
això em resta un munt de punts per ser un d'ells
tants punts que puc dir
que no sóc un d'ells

caçant la fauna actual

2010-10-23T14:49:00.000-07:00

la fotuda matriarca dels collons
vigilant el seu imperi
sempre a les seves ordres
PAM!!!
la vella llastimosa
fent-se la víctima amb veu plorosa
remercant sempre la seva flebesa
PAM!!!
la vella que narra la seva vida
vergonyosament com a poeta
ara pos aquesta bossa aquí ara agaf un cistell ara agaf llet
PAM!!!
Donya Urraca aristòcrata
que camina amb contrapicat rus
maleïnt la seva disort entre plebeus
PAM!!!
el perdut que no sap on s'ha ficat
demanant si aquí es venen cigars
o diaris
PAM!!!
el turista que té pressa
que de sobte es torna ceg (o és estúpid)
i demana on està qualsevol cosa
PAM!!!
el que passeja i entra
perquè no hi ha res més obert
i sols tafaneja el que hi ha als prestatges
PAM!!!
la bàvara borratxa
que ve a comprar vi barat de brick i
que porta el seu nom
CLICK!!!
conoces la obra de Feininger?
no
pinta unas catedrales llenas de luz
unas cosas!!! y las ilumina de una manera!!!
es fantástico!!!
em deman si els borratxos són els únics
que tenen dret a la vida
de moment
estoj el revòlver

atles II

2010-10-21T14:22:00.000-07:00

sóc darrera l'hostal
terra erma en immensa obscuritat
sols trencada per dos focus de llum de merda
qui cony va instal·lar aquesta porqueria?
i des de quan?
sembla que portem en aquest racó allunyat de la mà de Déu
des d'atàvics temps immemorials
com a record d'una cultura extinta i decadent (jaaaaaaaaaa)
il·luminen que te cagues
semblen el darrer reducte contra la foscor que sotja
minvant el cercle de la defensa
allà a dalt del seu castell medieval de gruixats murs ruïnosos
una defensa numantina
i en un descans de l'èpica batalla
l'obscuritat dóna pas al seu silenci
de vegades el vent
de vegades les cigales
de vegades els lladrucs del xaplin quan s'emprenya amb una inofensiva pedra morta
però res destorba al silenci
res mata la seva calma la seva pau la seva quietud
i aquest silenci també és el meu silenci
i en ell puc sentir els meus errors la meva culpa els meus pecats
les meves pors
però aquí
el món que formen sobre les meves espatlles no és tan pensant
i crec poder sostenir-lo amb relativa comoditat
com un poderós déu mitològic
protegit dels mortals
i la veu que brama dins meu
fuig fuig fuig
resona morta i apagada
i la veu que suplica dins meu
he de sortir d'aquí de de sortir d'aquí he de sortir d'aquí
juga a fer anagrames
potser perquè
sóc a casa

atles

2010-10-20T14:52:00.000-07:00

estic parat enmig d'una porta d'un cel
d'un vast cel
esperant entrar esperant sortir
encenc un cigarret
i m'abstrec en el fum que expuls
pensant que també busca el seu cel
llavors
gir el cap cap a l'esquerra
i m'adon que una marea
formada per milions de persones
es precipita cap a mi
no
que estic nedant en ella
que m'estic ofegant en ella
la mar s'aparta de mi
ni em toca
m'esquiva
m'evita
ni s'adona que sóc allí
i segueix el seu curs cap a algun lloc
que desconec completament
que desconeixen completament
i en aquesta indiferència
puc percebre els seus errors les seves culpes els seus pecats
les seves pors
déu meu les seves pors
com un crit estrident i esgarrifós en el meu cor
que el va podrint lentament amb la seva càrrega massa pesada
per a un sol home
per a un home que no coneix cap resposta
per a un home que no sap resoldre 1 +1
per a un home malalt
per a un home que fuig
fuig fuig FUIG
he de sortir d'aquí he de sortir d'aquí HE DE SORTIR D'AQUÍ
ufff està ple de gent va tornem a casa
sí
tornem a casa

ara ja és massa tard

2010-10-05T15:26:00.002-07:00

EI FELICITATS em diu el vell
jo ni tan sols me'n recordava
és una celebració extinta per beats, monjos i sectaris
encaixam les mans
i jo li retorn la felicitació
(portam el mateix nom)
parlem una mica de com ens ha anat el dia
res de l'altre món
trivilitats de l'home de carrer
i abans de despedir-se
em pregunta com ho vaig celebrar
fent el gest universal l'esquiador
i amb una ganyota burlesca de complicitat
HÒSTIA PA. ETS UN CANSAT em surt
i amb aquest mantra que no deixo de repetir els últims anys davant d'ell
retrocedeixo en el temps
als meus anys d'hormones esbojerrades
espantat davant la visió d'un món que just acabava d'obrir-se als meus ulls
mort de por davant el desconeixement de la mateixa vida
cagat de por perquè la persona que havia d'introduir-m'hi
que m'havia de guiar per la nova senda dels homes
estava tot el dia assegut en una cadira
mirant la puta televisió
ignorant dels temors del seu fill
ignorant dels seus deures de pare
i ara
aquell nen tan espantat
tan temerós del món
se'l mira directament a la cara
a la profunditat dels seus preciosos ulls blaus
i escup amb veu etretallada
i amb els ulls plorosos
ara
ara ja és massa tard

2010-10-05T15:26:00.001-07:00

la pàgina en blanc

2010-10-05T14:57:00.000-07:00

una de les coses més cruels d'aquest món
és enfrontar-se a una pàgina en blanc
començo mirant la llampejant llum blanca del monitor
escoltant algun saxo alguna trompeta alguna guitarra
alguna explosició intensa de conjunt musical
llavors
els dits començen a teclejar una frase i una altra i una altra
i de sobte
es paren
les paraules haurien de fluir
com l'aigua en un dia de pluja
haurien de ser constants
com el temps que no para
però s'entrebanquen en la meva ment
es bloquejen com si totes volguessin sortir per un mateixa i minúscula sortida
em lio un cigarret
en faig un parell de calades
i la sensació d'acumulació pareix alleujar-se
fent que el procés es reactivi
però es para de seguida
aquesta vegada agafo una cervesa
en faig un parell de glops
i la roda del molí es torna a omplir d'aigua
i torna a girar
però altre cop per poc temps
finalment
atac les ungles dels peus
busco la que té més possibilitats
perquè sobresurt de la carn perquè és més feble perquè encara està en runes
i començo la masacre
en principi sols és una mica de desgast
però una guerra és una guerra
no hi ha lloc per a la compasició
me n'arrabasso un tros gran
i llavors no hi ha camí de tornada
me l'he d'arrabassar completament
és una tasca difícil i dolorosa
l'ungla està aferrada a la carn com l'ànima al teu ser
i el dolor et paralitza els moviments
és un esforç titànic
ple de suor i de sang a les mans
l'última estirada és la més dolorosa
se't clava al cor
però després la calma s'expandeix
i els dits tornen a funciionar
fins que noto unes punxades de dolor
que no sé d'on collons em venen

el rei en la trona

2010-09-30T14:34:00.000-07:00

estic llegint
quan algú destorba la meva concentració
em saluden
jo responc amb un gest de menyspreu amb el cap
i adopt la meva postura maiestàtica
el troc fortament erecte
una cama recolzada en el cub de fems
formant en angle de 90 graus perfecte
i les mans entrecreuades fent-li de contrafort
assegut a la meva trona
observ als meus súbdits ignorants del meu poder
oblidant-se de rendir pleitesia
res d'agenollar-se
res d'esquivar la meva mirada divina
i quan són partits
res de mostrar respecte
res de besar anells
i quan són partits
el rei es queda sol en el seu palau alimentici
contemplant la buïdor
i abans de tornar al món de les paraules escrites
i recuperar la posició encorvada de jeperut lector
m'adon que he estat coronat rei per mi mateix
que sóc el meu déu, el meu papa, el meu emperador
sol
en el meu reialme encara per construir
collons
per on anava?

visions des de sa caixa (mugrons)

2010-09-22T12:28:00.000-07:00

deu estar a prop de sa seixantena
guiri
cabell greixos i canosos
ulleres de cul de bòtil
duu un top rosa descolorit
que li deixa lliure una panxeta prominent i cel·lulítica
calçonets curts blaus
les cames se li ajunten als genolls
per després descriure una semicircumferència perfecta
fins al peus vestits amb xancletes
camina com un ànec
amb es seu balanceig particular a dreta i esquerra
una visió angelical
arriba a sa caixa
em somriure
jo li retorn sobreactuadament
la vista se me'n va als pits
COLLONS
no ho puc evitar
per s'edat que té els té ben posats, crec
li destaquen uns mugrons d'afrodita a
com a mísils
frueix de sa visió eternament
d'aquells mugronots apuntant-me
Déu
estic malant
són 3'25
en català

el dorment

2010-09-11T03:28:00.000-07:00

estic dret
a casa, al carrer, al super, al bar, en una ciutat,
a qualsevol lloc
i la vida passa
i el temps passa
i la història passa
davant dels meus ulls adormits
intento parar-la
fer-la meva
posseir-la
però se m'escapa
fuig de mi
la deixo fugir
és una il·lusió sublimament terrorífica
que s'allunya de la meva raó insuficient
no sé com domar-la
no sé com espantar els monstres
potser estic en un somni o en un mal son
i si es així
desperta
és hora de despertar
desperta i camina
deixa
de
tenir
por

cest l'amor etern

2010-09-06T04:26:00.000-07:00

m'enduc un llibre per llegir
perquè crec que estaré a la caixa
però es presenten el Don i la seva excelsa dama
per tant a mi em toca tornar a la rutina
no hi ha molt a fer, ara
més fileres per als productes sobrants al magatzem
col·locar els productes cap endavant
perquè així dóna sensació de ple
i fa més ganes comprar ( em diu la madamme)
omplir les poques neveres que estan en funcionament
buidar gàbies d'aigua...
i emmig d'aquesta tasca sublim
TONI? TONI? TONI? SA VISA NO VA
què vols, reina? amb to burlesc/burler
que fins i tot un nen de cinc anys notaria
però no hi ha nens de cinc anys
ho haurà notat ella?
sí, crec que sí
perquè la seva mirada d'interrogadora de la S.S. mata
però al meu Don sembla importar-li una immensa merda
i s'estan així tota la resta de la tarda
llenant-se pulles l'un a l'altre
encenent la metxa d'una passió que esclatarà en la intimitat
fora d'alli
fora del super
afortunadament
cest l'amor etern, mon amic

tento

2010-09-04T14:34:00.000-07:00

quan érem petits i jugàvem al carrer
a stop a pi a policies i lladres a fet i amagar
a qualsevol d'aquests jocs i tots aquells que se vos ocorreixin
teníem una paraula que empràvem per sortir del joc
tento
en pronunciar-la adquiríem immediatament protecció divina
érem superherois indestructibles
res ens podia danyar
ens transportava a un lloc càlid de seguretat i salvació
al món de la nostra imaginació desbordada
on cadasqun regnava com volia en el seu reialme inventat
era el nostre dret d'asil
era la nostra casa
la nostra llar
ens hi trobàvem tan bé allí
que no volíem sortir-ne
però estar-s'hi requeria un gran esforç físic i mental
pel que els seus efectes s'esvaïen ràpidament
així que la repetíem costantment com un mantra
fins al punt que pervertida mutilada humiliada violada
deixà de tenir sentit
o simplement
ens férem grans
ara
jug sol al joc de les ombres fosques
on l'obscuritat s'ha apoderat d'aquella arquitectura antany fantàstica
i la calor ha donat pas al fred
em crec encara aquell nen innocent i ingenu
aferrat al seu cos en posició fetal
fortament
temerós del món que l'envolta
i suplica
tento

reeducació

2010-08-27T13:09:00.000-07:00

leonard cohen (dues hores de grans èxits)
orinocos
guitarra de versions
eros ramazzotti
julio iglesias
10 hores cada dia
sense pausa
em sento com alex de la taronja mecànica
sent reeducat
10 PUTES HORES DIÀRIES
arribes a odiar la gran poesia del cantautor canadenc
a les cultures andines
a l'instrument que estimes
als italians (sempre)
a la gent que recita a iglesias
(aquests es poden odiar sense cap pretext)
arriba un punt en que la ment es queda completament en blanc
en un llimb absolut
en un punt que res t'importa
en que et transformes en una titella més
en que qualsevol podria abusar de tu sense la menor resistència
però arrib a casa
em lia un cigarret
em pos un disc
i entre el fum que brolla cap alguna part
les idees tornen

LLÀTZER! ALÇA'T I CAMINA

2010-08-25T16:16:00.000-07:00

estic mort
sóc un mort vivent entre aliments caducats
els ulls mig tancats
els braços caiguts
i els peus arrosegant
voltejo sense sentit
surrealistament
pel meu super
quan
de sobte
m'envest a una visió de magnificència i sublimitat
per la qual he de recórrer a la meva raó il·lògica
per espantar els mostres
davant meu se'm presenta un escot de generositat inhumana
que insinua dos pits exagerats i perfectes
que amaguen l'origen de tot això
i que criden
LLÀTZER! ALÇA'T I CAMINA
i llavors
els meus ulls tornen a omplir-se de llum
la meva pell recobra el sol
i el meu cos la força
torn a estar viu
encara que sigui per un instant
l'instant de la visió
estic davant de la pàgina en blanc
i esper escoltar
LLÀTZER! ALÇA'T I CAMINA
però no hi ha ningú que ho cridi
no hi ha pits evangèlics
potser és hora de tornar a les velles tàctiques
demà compraré un bòtil de vi

dies d'agost

2010-08-19T13:19:00.000-07:00

sona el mòbil que sols l'empr com a despertador
cinc minuts més cinc minuts més cinc minuts més cinc minuts més
amb llev amb la càrrega pesada del dia anterior del dia anterior del dia anterior
expuls líquid
em raspall les dents
i mentre em mir al mirall
em deman si tenc ulls
en el meu pàlid rostre de mort
em prepar un cafè per a dues persones
i beren nicotina
davant l'ordinador escoltant radio 3
vaig a regar les plantes com a exercici de constància
se m'ha mort el julivert o el cilantre
em pos les converses
i vaig a treballar
vaig a treballar vaig a treballar vaig a treballar vaig a treballar
no vull anar a treballar
i ...
din
la meva germana me'l prepara aquests dies
avui arròs cubano
m'estir al sofà mirant les notícies
intent tancar els ulls
la son és difícil
la calor o el cansament
no puc dormir bé
eh
a la merda
em prepar un altre cafè per a dues persones
em lii un cigarret
i em pos davant l'ordinador a mirar el correu i altres
no gaire cosa interessant
lo m'ha contestat
m'esperava una carta més extensa
què t'esperaves, imbècil!
i ja és hora de tornar a treballar de tornar a treballar de tornar a treballar
no vull tornar a treballar
i ...
xaplin m'espera a la porta extasiat d'alegria
saltant i donant voltes a si mateix com un boig
crec que és el millor moment del dia
sí, ho crec
em pos els cascs i surt a passejar-lo
escolt l'òpera prima de fanfarlo nit rere nit
intercalant-lo amb el crazy rhythms dels the feelis
la gent em mira com si hagués sortit d'un manicomi
jo els miro com si no haguessin estat mai en un manicomi
que se'n vagin a la merda
arrib a casa
em dutx
sop
hauria d'escriure però no puc ni amb la meva ànima
de veritat que no puc
faig el darrer cigar i em vaig al llit a llegir una mica
bilbao- nova york- bilbao
més que res perquè no conec molts escriptors espanyols
...
els ulls se'm comencen a tancar
sí, els ulls
deix el llibre
i not com algú tanca el taüt pesadament sobre mi
i
sona el mòbil que sols empr com a despertador

un somriure

2010-08-19T13:17:00.000-07:00

demà marxo
és estrany com una frase tan vulgar
em pot fer esbossar
un somriure tan meravellós

si tingués una pistola

2010-08-08T15:59:00.000-07:00

si tingués una pistola
seria el meu particular vedell deurat
un revòlver o una colt o una mauser o una beretta o una browning o
una simth and wesson
la veneraria
la idolatraria
li resaria i pregaria
la santificaria
fabricaria un altar per a ella
una trona reial
i cada dia m'agenollaria davant d'ella
per rendir pleitesia
i fidelitat
i un bon dia d'agost
un dia magnificament asolellat
sense que cap niulat d'estorbi la seva llum celestial
sortia al meu carrer amb ella
i començaria a disparar trets
sense atzar ni merdes
després tonaria a pujar a casa
em seuria a una cadira
i amb la sinfonia d'agonia i crits
em poasria la pistola a la testa
i
potser
em volaria el cervell
potser

l'observador

2010-07-29T07:37:00.000-07:00

s'algaret bull
està ple a rebentar
jo
hauria de ser allà dins
ambs ells
saltant aquelles melodies que sols salto
quan estic borratxo
però estic a fora
observant la seva alegria etílica
observant la meva ànima trista
la gent passa al meu voltant sense adonar-se'n que sóc allí
ni tan sols m'esquiven
s'envesten m'empenten
sense immutar-se
com si no estigués allí
com si fora un espectre
com si fora un ent incorpori
com el mateix déu en la seva soledat
i he de dir
que això és dur
miro a dins del meu got a la recerca d'alguna resposta
la pomada no és com el vent dylanià
així que la llenço a terra emprenyat
i m'allunyo una mica més
una mica més fins la palma
ho torno a intentar
demano una altra pomada
però no aconsegueixo trobar la resposta
així que me l'empasso
mentre observo l'alegria dels meus fills
que no és
la meva alegria
em poses una pomada?

bombolles en el cel

2010-07-25T16:37:00.000-07:00

estic mort
em crec mort
el meu cos reacciona per espasmes
al son d'una música que detesto
poc a poc els espasmes van minvant
fins que em quedo completament aturat
i en absolut
silenci
abstret del món que em rodeja
com si jo no formés part d'ell
encenc un cigar
en faig una calada
i noto alguna cosa que m'envolta
alguna cosa fugissera i juganera
la busco per tot arreu
entre les cames de la gent
en les seves mirades d'alegra efimeritat
en els seus riures fugaços
per tot arreu
sense esbrinar què és
fins que m'adono que em falta mirar a un lloc
alço la vista
bombolles en el cel
i em demano
és aquesta la meva visió d'ascenció?

per formar part d'ells

2010-07-20T07:33:00.000-07:00

contemplo la tríada perfectament formada
sense cap tipus d'escletxa
unida per llaços atàvics irrompibles
des de pocs centímetres
però que pareixen kilòmetres que no es poden recórrer
parlen de ...
no sé de què parlen
però vull formar part de la conversació
i no sé com entrar al cercle
el mur se'm presenta infranquejable
impossible per mi
me'n vaig a un lloc solitari
a meditar completament sol
i l'única solució a que arrib és beure
i per primera vegada
bec per un motiu
bec per ser acceptat
ho faig amb devoció i fidelitat
amb absoluta dedicació
got rere got
fins que l'objectiu desapareix de la meva ment
i caig esgotat
i rendit
i abandono
enfilo pel camí dels perdedors
a l'espera de gitar el meu premi
però ni tan sols això m'és concedit
així que
tanco els ulls
i somio que formo part d'ells

la condemna de l'estúpid

2010-07-16T13:49:00.000-07:00

la condemna és excesiva
és dura
massa dura
i el més dur és que la condemna és merescuda
condemnat amb motiu de causa
no és per assassinat
ni per genocidi
ni per pederàstia
ni per consum de drogues
no sóc innocent
sóc condemnat per
estúpid
la condemna em mata el cos i l'ànima
em destrueix el pensament i la memòria
em converteix en un més de la immensa massa
em fa humà
massa humà
i és dur
collons!! si que és dur
en dies com avui
en que el pes de la condemna és deixa sentir
com les trompetes de jericó
com el plor d'un nadó
com la mateixa mort
m'entren unes ganes terribles de plorar
d'implorar clemència
CLEMÈNCIa CLEMÈNCIA
però la condemna és ferma
i pareix eterna
com la de prometeo
em faig l'home
i ofego les llàgrimes
en les profunditats del meu ser
formant un oceà de desesperació interior
i em dic a mi mateix
AGUANTA AGUANTA
i aguanto
i agunto perquè
fum
bec
escric

a les portes del cel

2010-07-15T12:30:00.000-07:00

la cua és kilomètrica
per ella han passat bukowsky, burroughs, selby, fante, ballard, keruac,
bunker, t.s. eliot, panero, rosales, dylan...
jo només espero la meva oportunitat
em fumo un cigarret de liar
escolto un poc de música
llegeixo
penso en alguna cosa per escriure
i
sense adornar-me'n
sóc davant de sant pere
EI!! mira qui tenim aquí. el senyorca
quina la passa, sant? vinga. va. deixa'm passar
que hi ha molta gent que espera
ummm. no pots passar.
HÒSTIA PUTA. NO EM TOQUIS ELS COLLONS
als teus relats els hi falta alguna cosa
QUÈ VOL DIR QUE ELS HI FALTA ALGUNA COSA?
ummm. no sé. sigui el que sigui no pots passar
EL QUE PASSA ÉS QUE SOU UNS MENTIDERS I UNS HIPÒCRITES
QUE NOMÉS VOLEU ESCOLTAR SOMNIS D'UNA NIT D'ESTIU
PLE DE PUTES FADES I DE ROMANTICISME BARAT I VOMITIU
EXCESIVAMENT CARREGAT DE METÀFÒRES CADUQUES
I QUE HAURIEN DE SER CREMADES PEL FANATISME FEIXISTA HITLERIÀ
JO ESCRIC SOBRE LA VIDA
SOBRE LA VIDA VERTADERA
PERÒ VOSALTRES SOLS VOLEU MENTIDES I MÉS MENTIDES
EM REBUTJAU PERQUÈ NO ESCRIC MENTIDES
NO ESCRIC LES VOSTRES MENTIDES
vinga. vinga. ets aquí, no? això ja és molt.
sols que encara no és el teu moment
que no és el meu moment? QUE NO ÉS EL MEU MOMENT?
ANEU-VOS-EN TOTS A LA MERDA
i li ensenyo el dit mig
potser té raó
i encara no és el meu moment
puc esperar
però canviaré de religió
i mentre espero
em lio un cigarret
i escric aquesta poesia

una nit que prometia

2010-07-11T03:37:00.000-07:00

la nit promet
estic animat
collons! ESTIC ANIMAT
tan animat que em pos a escriure la novel·la incomençable
destap una cervesa
em lio un cigarret
em pos davant l'ordinador
activ el kollaps tradixionales de the silver mt. zion
i em començ a teclejar paraules
més cervesa i més tabac
fins que em crec satisfet per la feina feta
surt de casa per anar a una festa dels trenta d'un amic
en la que esper trobar a aquella cambrera que em posa tant
a aquella dona de rostre picassià tan exòtica
a aquella amiga que m'agrada tant
i a mil verges musulmanes
però arrib massa prest
la sala de festa està tancada
decideix anar a sa Taula a fer una cervesa per fer temps
i em pos a xerrar amb J sobre el projecte de la banda
(no hi ha novetats)
sobre Dylan i sobre la Polla (que els escolti em diu)
i m'explica un parell d'aventures de sexe i drogadicció
que tan em diverteixen
però estar-me allí em desperta
la remor d'un fantasma del passat
que m'atormenta
i la nit em comença a pesar
a pesar
m'acab la cervesa i me'n vaig a casa
em fic dins del llit que crema de calor
el meu cos s'ha convertit en una llosa de deu mil tones
i m'enfonso en la profunditat de l'obscuritat
més i més i més i més i més profund
fins que defalleix en somni
llàstima
era una nit que prometia

la màquina etiquetadora de preus

2010-07-09T13:35:00.000-07:00

tenc un nou mosso
el fill petit del Don
ha començat fa poc dies
unes quantes hores al matí
quan hi ha trastos a col·locar
està empanat
Hostia!! molt empanat
perquè és la feina més senzilla del món
la podria fer fins i tot un mico
però ell està perdut
demanant al seu pare
cada dos per tres
què ha de fer
li don dos telediarios
arriva la vella
la meva estimada i maleïda vella
i en veure al seu net que ja comença a "treballar"
se li omple la cara amb un somriure de payaso diabòlic
AI! AI! QUE JA SAPS EMPRAR LA MÀQUINA ETIQUETADORA?
AI! AI!
i el l'abraça i el besa desesperadament
amb orgull de raça i casta
en observar l'escena m'entren ganes de gitar
collons!
com pot estar orgullosa per una cosa tan insignificant?
el funcionament de la màquina és instintiu
no ve amb instruccions en cinc idiomes
em demano el per què de tal orgull
potser la gent d'aquí és així
potser passa tan poca cosa a l'illa
que s'enorgulleixen de la més lleu nimietat
jo
no obstant
prefereixo esperar a
l'Apocalipsi

aquelles paraules

2010-07-09T07:23:00.000-07:00

des que vaig llegir aquelles paraules
que no sé què signifiquen
que has tornat a mi
com un mal de cap persistent i etern
m'he automedicat
intentant reviure el dolor que va provocar l'adéu
un dolor que em va fer viure morint
que va destruir totes les meves cèl·lules tal càncer
que em va aniquilar com a ésser humà
que m'asfixiava el cor i m'oprimia l'ànima
que em va tranportar al no-res
però no ho aconsegueixo
potser l'incoscient l'ha convertit en un mal son
i els mal sons mal sons són
potser el dolor fou tan intens
que el meu cos tremola de pànic en recordar aquelles nafres tan profundes
i lluita titànicament per a què no tornin o obrir-se
o simplement
ha passat el temps
i llavors
recordo aquella carta que te vaig escriure
suplicant-te perdó pels errors comesos
i implorant esperança pel meu futur
demanant poder continuar
pregant pel teu adéu definitiu de la meva ment
del meu cor
què il·lús que sóc
que mentider i que hipòcrita
confiava en el poder de les paraules
però no hi ha manera de creure-se-les
perquè tornes i tornes i tornes i tornes i tornes
i no faig més que donar passes de cranc
però potser no està tot perdut
perquè aquest poema hauria d'haver estat escrit en castellà
en el teu castellà bastard de mil nacions
instal·lat vessant sang històrica pels meus avantpassats
potser no estoa tot perdut
i mentrestant
seguiré sent un cranc
buscant el meu particular camí de rajoles grogues

el perfum

2010-07-01T06:48:00.000-07:00

els odio
déu sap que els odio
a tots
a tots
però, potser, en el meu judici final
en puc salvar alguns
diria que en té una cinquantena o seixentena
no sé
sóc molt dolent en datar una persona
també l'hauria d'odiar
però la deixaria travessar les portes celestials
potser és la canositat dels seus cabells
que em recorden a la meva àvia
o
potser
és el seu perfum
un perfum que ho inunda tot amb el seu flaire
que es deixa sentir des de la infinitat
no sabria com describir-lo
és...
és...
no ho sé
però quan el perceb
em transporta
em transporta lluny, molt lluny
potser a la infantesa
o encara més lluny
fins al principi dels temps
a un principi de pau i harmonia
on l'odi no existeix
i mentre aquest hermós flaire vaga per on sóc
l'odi es va apaivagant
i em crec en pau amb el món
em crec en pau amb mi mateix
fins que la visió s'extingueix
s'extingueix
i torna
l'odi

sols un gat

2010-06-24T14:34:00.000-07:00

arrib a les 20:00
visit a sa germana
menj i faig dues pomades
me'n vaig a caminar sa contramurada
entr a nes casino
trob un company
en fem dues més
me'n vaig a ses voltes
perquè es company passeja es sogres
decideix anar de birres
entr a nes born
surt des born
pass per ses voltes cap es casino
faig una altra birra
altre cop a ses voltes
coincideix a mes cargol
deman una birra
i m'ocult entre sa multitud
d'aquest carrer estret
faig dos mísers glops
algú m'empenta
i es got cau a nes terra
tapissat d'arena de platja verge
no tenc temps de penedir-me
es cavalls van passant com es es mateix temps
i m'aferr a ell
sense elecció
i quan es so des fabiol s'ha extingit d'aquella contrada
deman una altra birra
i me'n vaig a sa plaça nova
i m'acab sa birra amb un company que se n'ha d'anar d'hora
torn a ses voltes
faig un cigar i una altra birra
torn a sa plaça nova
trob un company que ha arribat de barcelona
amb la seva germana
em convida a pomada que duu de ca seva
em costa rebutjar-la
però és el darrer que bec
estic una mica marejat
i perd el nord del món
potser és hora de partir
i mentre camin de retorn a casa
a la seguretat de la llar
sols trenc en clar
un gat

fent por (un menys)

2010-06-21T08:25:00.000-07:00

i bé,
ja hi torn a ser
i com cada any
i com cada dia
la puta vella
matriarca del clan dels mccloud
arriba per fer la seva compra
i com cada any
i com cada dia
carrega les bosses de tot el que troba
les carrega amb sabons de rentar de 4l
amb kilos de fruita
amb les llaunes grans de tomàtic de blat de xampinyons de salses de fesols
amb sacs de patates d'arrosos de xiurons de llenties de pasta
les carrega amb la pesada càrrega de la seva ànima
i amb la dels seus avantpassats
i tot això pesa que te cagues
i és clar
algú li ha de portar fins a casa
passa al meu costat
em mira
la miro
no ens deim res
ja no em diu res
ens ignorem completament
el populatxo no es mereix que li dirigeixin la paraula
l'aristocràcia no es mereix que li dirigeixin la paraula
algú li fa el comentari que jo li portaré
però ella respon que li portarà la companya dels embutits
i somriure s'esbossa en el meu rostre de mal parit
se'n deu enrecordar del pa de sopa estripat
i és que una petita acció com és estripar pa de sopa
ja és suficient per inflingir la por del
senyorca

un dia de merda

2010-06-09T14:11:00.000-07:00

després d'un matí esgotador de merda
carregant productes de supermercat amunt i avall
després de dinar
després de passejar el xaplin
després de cagar
després de fer un cigarret de relax
m'estir al sofà per intentar cridar la son
tenc tot el cos que vibra de dolor i cansament
i potser per això
el crit no és escoltat
i simplement deixo passar les hores
mirant la televisió
però arriba un moment en que la casa clama enderroc
les parets comencen a tremolar
i l'ambient es fa irrespirable i asfixiant
em poso d'empeus qual llàtzer
i busco al meu salvador inexistent
ningú al meu voltant
i quan crec que tot està perdut
sent com repiquen a les portes del cel
el Don em ve a buscar
em necessita per entrar gàbies d'aigua
és trist pensar que algú et necessiti
per tasca tan poc gratificant
per empresa tan insignificant
per missió tan quotidana i vulgar
però jo no poso cap pega
i fins i tot
me'n alegro
collons
ser viu per estirar gàbies d'aigua
quin panorama
potser estic perdent la batalla
potser ja l'he perduda
contra què estic combatent?
qui és l'enemic?
per què he escrit sobre aquest dia de merda?
no en tenc ni puta idea
no tenc ni puta idea de res
però espero que
aquests versos mal escrits i vulgars
sobre la meva vulgaritat
us obrin els ulls a la vostra
vulgaritat

haiku de merda

2010-06-09T08:25:00.000-07:00

merda
merda
merda

les ferides que sagnen

2010-05-31T14:22:00.000-07:00

he llegit el teu relat, te diu
el d'aquesta edició?
sí. esmentes un vers d'aquell poema
que em vas escriure.
sí. sí. és veritat.
la teva ment recupera aquell fragment de la teva escriptura
el teu record aquell moment
i el teu cor s'ofega en la seva pròpia sang
saps a què es refereix
saps per on va
apartes la mirada del seu rostre
i la dirigeixes al fum del teu cigar de veritable fumador
i l'observes elevar-se als cels entretalladament
com en al final de l'escapada
fruit del teu pols irregular
enretires la mirada cap al braç
i notes els espasmes de la sang en les seves venes
notes el teu cor sofrir
el braç ha començat a tremolar i prest
aquesta tremolor s'estrendrà a tot el cos
i et produirà una aturada cardíaca
esperes el que és inevitable
però demanes ajuda a alguna cosa,
a Déu
els teus ulls imploren el perdó al teu botxí
li ho supliquen amargament
estranyament, els teus pregs són escoltats
estàs treballant?
i la tempesta es fa calma
ETS UN ESTÚPID UN IDIOTA UN COVARD
PODRIES HAVER TANCAT UNA FERIDA
QUE ARA TORNA A SAGNAR
ETS UN ESTÚPID UN IDIOTA UN COVARD
sí... sí.... ho sé.
m'ho ha servit en safata
com el cap del baptista
no hi ha excusa que valgui
ni que et digui tan sols
que per molt que es tanquin
aquestes ferides sempre sagnaran

de la vida

2010-05-30T01:44:00.000-07:00

no és gaire ambiciós m'afirma el company d'escriptura
i per exemplificar-ho em relata magníficament que pessoa
sols esperava de la vida
estirar-se en la verda herba d'algun prat portugués
i gaudir de l'aire i l'esplendor del sol
sobre el seu rostre
i
òbviament
la pregunta se'm trasllada a mi
què espero de la vida?
espero tenir una parella?
espero tenir una família?
espero ser acceptat socialment?
espero tenir èxit en la tasca iniciada?
collons
si he de ser sincer
no sé què contestar
hi he pensat molt en aquestes qüestions
i encara no he arribat ni a una mísera conclusió
però puc descartar açò de l'herba
m'agafen unes picors terribles
i com que m'arrenco les ungles a queixalades ferotges
costa aliviar-les
potser
el més assenyat, ara per ara,
és anar dia a dia
i
ara mateix
em conform amb unes palletes de manteniment
fugir de la soledat ocasionalment per retrobar un amic
fer unes birretes
i
de tant en tant
escriure una poesia vulgar
com aquesta

a mode de consell

2010-05-15T14:06:00.000-07:00

a ciutat
no adoptis el ritme del seu cor
relentitza els teus batecs
les perspectives que se t'obriran
s'injectaran en tu
com heroïna

la fi del món

2010-05-04T03:59:00.000-07:00

duc dormint sols tres hores quan
un crit esfereidor, desgarrat i sinestre
em desvetlla del meu mal son;
el vent brama l'aniquilació de la humanitat
genocidi o l'apocalipsi
bufa amb una força devastadora
amb ràbia i odi
pos una mà a sobre una de les parets del dormitori
i sent bategar el cor de tota la casa
el seu ritme és de por
i la seva por s'injecta en mi
i es transforma en pànic
vertader PÀ-NIC
no puc tornar a dormir-me
la casa pareix que s'ha d'esfondrar en qualsevol moment
encec un cigar per calmar la por
però la força del vent va augmentat progressivament
i les primeres conseqüències no es fan pregar
el llum s'apaga
i qued en completa obscuritat
encenc un parell d'espelmes de flama patidora
i m'assec al sofà
eixuplogat amb l'escalfor d'una mísera manta
esperant amainar la tempesta
em crec estar en un búnker de guerra civil
a resguard d'un bombardeig
i, per un moment,
puc sentir la por, el neguit i els dubtes
d'aquella pobra gent
amb la incertesa de saber si la seva fosca cel·la
serà enfonsada
si sobreviuran
collons!
estic cagat de por
el vent entra per tots els puros de la casa
extingint la poca flama de les espelmes
i, lentament,
l'obscuritat es fa absolta
la negror entra en mi
tanc els ulls
i esper
la fi del món

A LA MERDA

2010-04-25T16:03:00.000-07:00

estavem despullats
abrigats en una ardent obscuritat
normalment el meu cos reacciona instintivament
al calor de la bellesa nua de la feminitat
com un ca de presa
però aquell dia estava endormiscat i distret
quasi ferit
supòs que és perquè m'havia passat tot el sant dia
bevent despreocupadament
i estava més borratxo que l'hòstia
vaig decidir explorar la bellesa en tot el seu esplendor
per tal d'arribar a la màxima existencial
però estava més calent que un infern en revolució
i tal com estava
atapeït adequadament
la vaig introduir al pany de les portes celestials
i llavors
tot va semblar posar-se al seu lloc
tot el món tenia sentit
havia esbrinat una veritat
com un nadó que descobreix on col·locar una peça de trencaclosques
en l'escalfor de la llar
se'm va endurir com un metall irrompible
i vaig començar el vaivé inconscientment salvatge
feia molt de temps
dies, mesos, anys, segles o
tal vegada
tota una eternitat
i la falta de pràctica es paga car
vaig recorre a trucs barats que no funcionen mai
a pensar en burrades
a controlar la respiració en un exercici de ioga
fins i tot em vaig returar una mica
però em vaig dir
A LA MERDA
i vaig continuar fins al trist desenllaç
ha estat bé
exhaust vaig repetir el mateix
sí, ha estat bé
podia sentir la seva decepció i el seu avorriment vers a mi
i açò és una cosa difícil de suportar per a un home
bé, almenys, per a mi
em vaig vestir i vaig sortir d'allí
amb un escarit adéu de resignació
i em vaig tornar a trobar enmig de l'obscuritat
aquest cop
freda i tallant
tornava a estar sol
vaig encendre un camell
i em vaig anar cap a casa
doncs, això
a la merda

caos

2010-04-17T14:48:00.000-07:00

soy anarquista y mi familia es la humanidad
em diu la bàvara
yo todavía he de definirme políticamente
eres anarquista
eres caótico
en el principio todo era caos
y del caos se formó el orden
el caos te obliga a prestar atención
collons
quina puta reflexió
quina puta veritat
mir al meu voltant i
si
tot és caos
però és tan vulgar, tan quotidià, tan aparent
que l'atenció es trasllada al forat del cul
quan m¡adono que he de buscar alguna cosa
algun objecte insignificant
o el sant graal
és una tasca impossible, heracliniana
i l'ordre no es crea
potser no he entès les pararules de la vella
potser he begut unes quantes cerveses de més
però tot aquí és caos
i no hi ha déu que ho recompongui

complot per destruir tots els discs de julio iglesias

2010-03-29T11:33:00.000-07:00

i bé
necessit duros
així que he tornat al meu super
sempre allí
com un mal record
com un dolor crònic milenari
que reapareix per donar per cul
de caixer, ara,
no hi ha molt a fer
i ses hores són eternes
per matar-les obr el vigilant en el camp de sègol
però alguna cosa em destorba
un fil musical comença a sonar
un so endimoniat
uns primers acords sintètics de músics de carrer
esper sa veu
es cor em batega nerviosament
com si em trobés davant des mateix Satanàs
i sa paraula crea
crea monstres
hòstia puta
és es malparit des julio iglesias
no recordava que era un fix
i em deprimeix fins a nes punt de voler suicidar-me
per què collons existeix?
és com una reeducació en plan Taronja mecànica
és una tortura inquisitiva
un suplici infumable
una malatia sense cura
és hora de posar-hi remei
és hora de sa destrucció
és hora de sa revolució
jo
donaré sa primera passa
canvii es disc

el vell

2010-03-26T12:17:00.000-07:00

bon dia. bon dia. estàs bé? EH! ESTÀS BÉ?
uf.jo li fotria.
hòstia, papà.
i tant. jo. si. i tant que li fotria.
estàs malalt. ho saps?
malalt? per què? no em queda gaire vida.
s'ha de disfrutar tantcom es pugui.
(passen tres sudamericanes, pel meu gust,
no gaire agraciades)
bon dia. bon dia.
buenos dias.
ostres. està ple de femelles.
no. no creguis.
no t'agraden, aquestes?
no. no m'agraden.
vols dir? mira quines mames té aquella.
ui ui ui (dansant amb les mans)
joder, pa. treus foc.
(el carrer s'omple de les nostres rialles)
(passa LA FRANCESA)
bon dia. bon dia.
buenos días.
collons aquesta.era model quan era jove,
o aguna cosa per l'estil.
encara és jove. veus? a aquesta si que li fotria.
i qui no.
(més rialles)
i continua
però no hi ha necessitat.
altre cop
jo
sóc
ell.

he vist la llum i tot és foscor

2010-03-26T11:46:00.000-07:00

passejava els cans (xaplin i l'altre)
rimbaud a l'horitzó
quan
sense adonar-me'n
cerber s'abalança sobre els quissos
i els atrapa entre les seves goles
els meus es defensen
és una lluita desigual
la sang esquitxa
i jo
paralitzat
sense saber què fer
i entro en un estat zen
de completa puresa
contemplant aquest espectacle
de violència animal i humana
és el nirvana o el cel
o qualsevol altre estúpid món d'esperança
espero trobar-hi Déu, Buda, Alà
o qualsevol altre personatge insignificant
que em guii
que m'injecti força, valentia, ràbia
però no hi ha ningú
no hi ha res
absolutament
res
és un buit perfecte de
res
i de retorn a la terrenal vida
em trobo amb llucifer
amb els seus fills de puta bastards ajeguts
amb un inhumà somriure de satisfacció
no ha passat res
restant-li importància a l'assumpte
com si fos una petita batussa entre amics
no
no ha passat res
com si fos el meu amic
amb la derrota a les nostres ànimes
partim per guarir-nos les ferides
i mentre el camí cap a casa
es va fabricant a cada passa cega
em demano
què cony sóc
on collons estic
estaré mort i això és l'infern
la sang que tinc a les mans
no és meva

serveix d'alguna cosa?

2010-02-12T14:38:00.000-08:00

naveg entre blogs d'uns quants artistes de s'illa
pintors i dibuixants
collons! són bons em dic
si
sa veritat és que tenen talent
i amb aquesta puta paraula maleïda
em ve a sa ment una fotuda sensació de baixesa
i no puc més que pensar en voltros
es meus desconeguts i despreciables versos vulgars
menyspreats i condemnats
serviu per a alguna cosa?
sou es versos corànics d'alguna bíblia?
sou sa lletra d'alguna cançó folk
cosida en els cors de tota una generació contrarevolucionària?
sou es lema d'alguna contrarevolució?
sou un diàleg de Casablanca?
Déu em perdoni per renegar de voltros
potser és que tinc es cap massa clar
buit d'algun licor
o
simplement
no he de fer cas a s'art
no sé si serviu per a alguna cosa
no ho sé
però encara que continueu en es més profund dels oblits
en sa més immnensa de ses foscors
o llençats a ses pudors d'un pou moure
jo
seguiré estimant-vos
serveixi o no d'alguna cosa

neu

2010-02-11T11:09:00.000-08:00

si
aquí
és un fet extraordinari
neu, blanca neu
una meravella
sa gent surt des seus amagatalls
com si fos un diumenge de sol
amb un somriure infantil
que recorre tot el seu rostre
feliços i alegres i
alegrament salten
sal-ten
però
QUE COLLONS
FOT UN FRED QUE MATA
HI POT A VER ALEGRIA EN AÇÒ?
el que veig és sa carn humana com s'emblanquineix
com es mustia lentament
veig a sa mateix fotuda mort
tot jo està congelat
inclòs es meu nou i ridícul bigot imberbe
amb s'ànima tremolant
com puc
alç es braç
i simul una colt de calibre 36 amb es dits
i crid
yippy ka ye, filla de puta
pam
neu, vermella neu

imbècil

2010-01-22T16:05:00.000-08:00

imbècil
imbècil
imbècil
imbècil
imbècil
imbècil
imbècil
imbècil
imbècil
imbècil

aquest precís instant

2010-01-22T15:46:00.000-08:00

és l'hora de l'adéu
i és l'únic moment en què les nostres mirades
s'entrecreuen sense incomoditats
glesades en el temps
sense res que les destorbi
i el seu rostre
collons el seu rostre
no recordava la seva bellesa
no la recordava
i en presentar-se a mi altre cop
tan pulcra tan pura tan neta
em paralitza de por
i no sé com actuar
faig una reverència
m'excuso en els respectes
i me'n vaig
donant-li l'espatlla
com aquell que no vol saber
com el covard que sóc
i mentre camino cap a la meva dissort
no em puc treure del cap
aquest precís instant
en que he contemplat la veritable bellesa
aquest precís instant
que m'acompanyarà eternament
i que no hi haurà manera de matar