Escric això per
demanar-te
Que deixis d’atormentar-me
en les nits
Adormides. Som al pis d’estudiants del Cecili
Metel. A tu et
pertoca l’habitació de la Clàudia.
(però et vaig conèixer deu anys després).
Jo camino per sobre la taula aristocràtica
Del menjador, de puntetes, esquivant vasos
Plens de ginebra, (somio, apunto) i, recolzant-me
a l’aranya d’espelmes, et puc veure
A través de la franja superior de la porta
Tancada (perquè l’habitació era al menjador).Te veig
al llit, aferrant una
mà, amb el teu rostre... Ah! Com
estimava el teu rostre de Verb, la vida. Però ja
no conjugues amb mi i en tenir consciència (subconsciència?)
del rostre que veig sento que m’han fermat les extremitats
a quatre cavalls o
que em plouen agulles de teixir
O que un mirall es trenca; em presento voluntari
Per ser víctima de
Mola Ram. I quan
El somni s’esvaeix i obro el ulls, em crec
Despertar a l’infern (segurament a causa
Del vermell ataronjat de la catalítica; putes,
La factura de llum d’aquest mes). Ja no sé
Què fer per a que no em visitis més quan jo
Ja no sóc jo. Potser buscaré a les pàgines grogues
El número del Pare Karras o m’endinsaré en les
cita per les portes de la percepció o rallaré de negocis
Amb l’Spud, els Cavalls salvatges. “Folla” diria el Vic,
com si fos fàcil escriure
una òpera amb les notes
esmicolades. Jo què cony sé. Què faries tu?
Ah! L’home-fillet; mai sense saber què fer.
I aquest matí encara bufa la tramuntana, sols
Per a mi, i quan corrin les hores altre vegada serà nit
I tu tornaràs a habitar les terres eixorques
Dels somnis. Així que te prego, si alguna vegada
Vaig significar alguna cosa per tu, te prego que
si pares pel carrer
Major ignoris la porta del 26
Senyalitzada amb una x de sang. Passa de llarg
I entra per la finestra d’aquell qui somies
I que et somia. I mentre recorres el sender
De rajoles grogues, jo encendré la catalítica
i tornaré a creure’m
a l’infern, miraré d’escoltar
Wagner envoltat d’olor a napalm i contaré
Els flocs de neu que cauen del sostre. I quan
La son m’assoli, bressolaré el que encara és cert
Intentant apaivagar totes aquestes nits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada