vells quaderns

buscant una llibreta on escriure saviesa
m'entrebanc amb vells quaderns
els fullejo
el primer que crida l'atenció és l'escriptura
ràpida extremadament ràpida i quasi surrealistament automàtica
inintel·ligible illegible
llegeixo algun paràgraf en prosa, alguna poesia
encara que em costa entendre la meva pròpia lletra
me n'adono que el germen del camí escollit ja existia llavors
en aquests primers experiments de juventud
la cruesa, simplicitat, sinceritat, ingenuïtat, nuesa, vulgaritat
desesperació
excesiva desesperació
silenci
soledat
pànic
dolor
mort
són les paraules més repetides
i la pregunta per què ho sento?
han passat deu anys des d'aquest fallits intents de poeta
i continuo preguntant-me el mateix
potser, ara no és el moment d'enlluernar preguntes amagades en el temps
les hores adequades ja apareixeran
tanco els vells quaderns
i els torno al seu lloc
a la profunditat més obscura de l'ànima passada (i, potser, present)
d'on no haurien d'haver emergit mai