vellesa

l'infern
el vell assegut a la incòmoda cadira de l'acompanyant
jo m'estiro al seu llit
per intentar recuperar hores en somni
recuperar encara que siguin sols uns segons de pau
i tanco els ulls desitjós d'esperança
quan s'obra la porta de l'habitació 8
hola
la fotuda salutació em desvetlla
m'incorporo ràpidament com un ressort
perquè sé de qui procedeix
i el ca de pressa es posa en alerta
amb tots els seus pels erizats d'odi
saluda al vell amb tres besades
puaj!
i em disposo a informar-li l'ordre del dia
així, doncs, passaràs aquí uns quants dies més
per què em dius això, dona? amb veu llastimosa i ploranera
au, vinga. no n'hi ha per tant. ja ja

la diabòlica té presa
sols ha vingut a veure com es troba el vell
però tornarà per donar-li el sopar a la boqueta
obra la boqueta, obra-la. molt bé!
per mi podria perdre's
ofegar-se en les àcides entranyes d'aquest infern putrefacte
adéu, que te cagi bé, miss diabòlica
giro el cap en direcció al vell
per intentar esbrinar què collons ha vist en aquesta arpia
i, de sobte,
em porto un fotut i inesperat sobresalt
el rostre del vell ha canviat
és la personificació de la vellesa
canosos cabells despentinats, greixosos i malaltissos
barba de tres dies, farta de renéixer
muscles facials marcits i pesats i perennes
i ulls mig cansats i apagats
els seus bonics i preciosos ulls blaus
quina puta merda
fins ara, no m'havia adonat del seu pas del temps
agressivament virulent
el cabró ha envellit
el vell és vell
i morirà
algun dia
la visió és clara i nítida
i rebo el seu missatge com expressió d'un quadre
i sento el seu cansament exhaust també meu
descobrir la mort del pare
és terrorífica i esgotadorament
massa
real