tot sortirà bé altre vegada

m'agenollo cap a la seva petita figura excitada
i li dic a cau d'orella
com si fos el fotut encantador de cans
ei!amic. ara t'amollaré i, a canvi,
tu hauràs de creure les meves paraules
amb veu tranquil·la i plàcida
que em transporta a paratges primigenis
on l'home encara no existia
clic
i els dos ens adentram en la freda foscor obscura


estranyament no porto els cascs per escoltar música;
la tramuntana xiula acords distorsionats
pel que em concentro en els meus pensaments
en la pèrdua de fe de la novel·la
en la recobrada fe en una nova idea més catòlica
en jos paral·lels
en jos morts
en el fred
el fred em para i busco Xaplin a la llunyania
l'estranyesa torna a mi
no me l'imaginava tan aprop meu
seguint-me com a fidel escuder
i em dic a mi mateix que, de vegades,
algú escolta les meves paraules
llavors
alço la mirada a la foscor celest
plena de núvols grisos
esculpits en alt relleu
pel cisell de la llum d'una tímida lluna
i retorna a mí
la mar mirall
i la gota que cau al seu bell mig
creant regulars i rítmics cercles concèntrics
que es van expandint lentament
aquell fotut sentiment de pau i tranquil·litat
que tot tornarà a sortir bé
tot tornarà a sortir bé altre vegada
au! va! tornem a casa que fa
fred