a la cresta de l'onada

estic cavalcant la cresta de l'onada
quan ens obliguen a marxar
m'emprenyo un mica
perquè, déu,
estic cavalcant la cresta de l'onada
però la marxa ja estava pactada amb anterioritat
pujam al bus que ens ha de portar a casa
i m'assec en una de les darreres fileres de seients
just al darrera d'una noia que no sé d'on ha sortit
m'hauràs de perdonar, polida, però és que
estic cavalcant la cresta de l'onada
Ei, ei. ets amiga de la nuvia?
em dic...
es presenta
t'ho has passat bé avui vespre?
ens han fet marxar massa d'hora, no creus?
just ara
quan estic cavalcant la cresta de l'onada
has menjat? tens gana?
he mangat uns quants vermells discos dolços, en vols? en vols?
en vol
saps que m'he fixat en tu aquesta nit?
ha estat veure't i dir-me aquesta noia i jo som ànimes bessones
es descollona
potser per l'alcohol que s'ha ingerit el vespre
potser perquè sóc l'hòstia de graciós
potser perquè sóc l'hòstia de ridícul
potser perquè el noi que seu al seient del costat és el seu xicot
no sé
però m'importa una merda perquè
estic cavalcant la cresta de l'onada
m'agrades, polida, ets el meu tipus
vull el teu número de telèfon. passa-me'l i quedam aquesta setmana
vinga, va. dóna'm el teu número
no me'l dones? no?
el bus s'atura
i la noia s'alça per anar-se'n
podria acomiarda-me d'ella amb un colpidor epitafi
amb alguns versos perduts disparats al seu cor
però no puc més que cridar
ACONSEGUIRÉ EL TEU NÚMERO, POLIDA
L'ACONSEGUIRÉ
perquè, collons,
estic cavalcant la cresta de l'onada