guia

una nit vaig somiar
em trobava desbordat
desesperat, angoixat de pena
apunt de l'aniquilació total
perdut
estava de genolls
amb els braços alçats al cel, un cel sense color,
i amb el rostre distorcionat per un torrent de llàgrimes
implorant justícia
justícia
la justícia que mai es concedeix
es va apropar a mí
desfeta humana
em va aixugar les llàgrimes
i amb la veu més dolçament immortal
i amb un somriure més càlid que la tendresa
em va dir
deixa de plorar
bé,
no és exactament el que jo volia
però una petita escletxa de foscor es va rompre en aquell instant
i es va obrir un camí
un camí de rajoles deurades
vaig deixar de plorar

voldria tornar a somiar aquella
nit