fragilitat

ei!hi ha algú que vol xerrar amb tu
passo el telèfon al vell
i el molt cabró es fot a bramar
desconsoladament com una filleta que demana la mare
ell
el perfecte exemple del gran mascle
es romp en mil trossets amb una senzillesa incrèdula
per la pressió d'una paraula corrrent
per la veu de la nostàlgia
per la memòria i els records
l'home de ferro no és més que un disfressa
que amaga, sota els seus ropatges,
un finíssim esquelet de vidre
omplert amb fràgils temors
que escapen que escapen que escapen
mil i un nits de la seva dèbil pressó
joder, que marica que ets
no
no és que l'escena no m'entrendreixi
el vell ja té una edat i està cansat del patiment del temps
i sé, que a la seva manera,
ens estima i ens enyora
no
no m'emprenyo perquè plori
el món sencer plora
no m'emprenyo perquè es mostri fràgil
sinó perquè aquesta fragilitat desbordant
la seva fragilitat
és la meva fragilitat
perquè m'he romput amb anterioritat
i sé que em tornaré a rompre
mil i una nits